Mark 11

Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)

← Chapter 10 Jump to: Chapter 12 →

1Quan s’acostaven a Jerusalem, per Betfagé i Betània, ja prop de la muntanya de les Oliveres, va en-viar dos dels seus deixebles

2dient-los: “Aneu al poble que hi ha davant vostre, i, només entrar-hi, troba-reu un pollí fermat que cap home no ha muntat encara. Desfermeu-lo i porteu-lo.

3I si algú us pregunta per què feu això, digueu-li que el Senyor el necessita, i que de seguida el tornarà.”

4Hi van anar i van trobar el pollí fermat en una porta a fora el carrer, i el des-fermaren.

5Alguns dels qui eren per allí els deien: “Què feu, que desfermeu el pollí?”

6Ells els van dir el que Jesús els havia dit, i els deixaren fer.

7Van portar el pollí on era Jesús, el van cobrir amb els seus vestits i ell hi va muntar.

8Aleshores n’hi va haver molts que van estendre els seus mantells pel camí, i uns altres, ramatge tret dels camps;

9i els qui anaven davant i els qui anaven darrere cridaven: “Hosanna! Beneït si-gui el qui ve en nom del Senyor!

10Beneït sigui el regnat del nostre pare David, que ja arriba! Hosanna a les altures!”

11Va entrar a Jerusalem, es dirigí al temple, i després d’una ràpida mirada pel recinte, com que ja era tard, se n’anà a Betània amb els Dotze.

12L’endemà, quan sortien de Betània, tenia gana,

13i va veure de lluny una figuera que tenia fulles; s’hi va acostar per veure si hi trobava alguna cosa, però en arribar-hi no hi trobà res, només fulles, perquè no era temps de figues.

14Digué a la figuera: “Que mai més ningú no mengi fruit de tu.” I els dei-xebles ho van sentir.

15Van arribar a Jerusalem, i va entrar al temple i va començar a expulsar els qui venien i compraven dins el temple, a bolcar les taules dels canvistes i les parades dels venedors de coloms;

16i no deixava que ningú traginés objectes a través del temple.

17I, perquè n’aprenguessin, els deia: “¿No diu l’Escriptura: La meva casa serà anomenada casa d’oració per a tots els pobles? Però vosaltres l’heu convertida en una cova de lladres.”

18Els principals sacerdots i els mestres de la Llei ho van saber i buscaven la manera d’eliminar-lo, però li tenien por, ja que tota la gent sentia admiració per la seva doctrina.

19I quan es feia tard, sortiren fora de la ciutat.

20L’endemà al matí, quan passaven per allí, van veure que la figuera s’havia assecat de soca-rel.

21Pere se’n recordà i li digué: “Rabí, mira, la figuera que vas maleir s’ha assecat.”

22Jesús els respongué: “Tingueu fe en Déu.

23Us asseguro que si algú diu a aquesta muntanya: Alça’t i tira’t al mar, sense dubtes en el seu cor, sinó ben convençut que es complirà allò que diu, ho ob-tindrà.

24Per això us dic: Tot allò que dema-neu en oració, creieu que ja ho teniu concedit, i serà vostre.

25I quan us poseu drets a orar, perdo-neu si teniu res contra algú, a fi que el vostre Pare celestial us perdoni les vos-tres ofenses;

26[però, si vosaltres no perdoneu, tam-poc el vostre Pare celestial no us perdonarà les vostres faltes. ]”

27Anaren altra volta a Jerusalem, i mentre passejava pel recinte del temple se li presentaren els principals sacerdots amb els mestres de la Llei i els ancians,

28i li preguntaren: “Amb quina autoritat fas això? Qui t’ha donat aquesta autoritat per a fer-ho?”

29Jesús els digué: “Us faré una sola pregunta; si me la contesteu, jo us diré amb quina autoritat actuo.

30El baptisme de Joan, ¿era del cel o era dels homes? Contesteu-me.”

31Ells anaven rumiant: “Si diem del cel, dirà: per què, doncs, no el vau creure?

32Però, ¿podem dir que era dels homes?” Com que tenien por de la gent, perquè tothom tenia Joan per un veritable profeta,

33van respondre a Jesús: “No ho sa-bem.” I Jesús els fa: “Doncs, jo tampoc no us dic amb quina autoritat actuo així.”

← Chapter 10 Jump to: Chapter 12 →