Mark 2

Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)

← Chapter 1 Jump to: Chapter 3 →

1Al cap d’uns dies, quan era de nou a Cafarnaüm, va córrer la veu que era a casa,

2i s’hi va aplegar tanta gent que ja no cabien ni fora la porta. Els estava di-rigint la paraula

3quan arribaren uns que li portaven un paralític transportat entre quatre.

4I veient que no podien arribar-hi, a causa de la multitud, van aixecar el sostre del lloc on era, fent-hi un forat per on van despenjar la llitera on jeia el paralític.

5Quan Jesús va veure la seva fe, digué al paralític: “Fill, et són perdonats els pecats.”

6Però allí hi havia, asseguts, alguns mestres de la Llei que es van posar a rondinar per dintre seu:

7“Què és el que diu aquest? Blasfema! Qui pot perdonar pecats, sinó només Déu?”

8Jesús va percebre de seguida que rao-naven així per dintre i els digué: “Per què raoneu això dins vostre?

9Què és més fàcil, dir al paralític: Et són perdonats els pecats, o dir-li: Aixe-ca’t, pren la teva llitera i camina?

10Doncs bé, perquè sapigueu que el Fill de l’Home té potestat a la terra per a perdonar pecats, diu al paralític:

11Jo t’ho mano: aixeca’t, pren la teva llitera i vés-te’n a casa teva.”

12Aleshores s’aixecà, prengué tot se-guit la llitera i sortí a la vista de tothom, talment que tots van quedar sorpresos i lloaven Déu dient: “Mai no hem vist res de semblant.”

13Una altra vegada, Jesús va sortir a la riba del llac i tota la gent hi acudia, i ell continuava ensenyant-los.

14Tot passant, veié Leví, fill d’Alfeu, assegut a la taula dels tributs, i li va dir: “Segueix-me.” Ell es va alçar i el va seguir.

15Després, a casa d’ell, Jesús s’assegué a taula amb els seus deixebles i un bon nombre de recaptadors i gent incrèdula, perquè eren ja molts els qui el seguien.

16Els mestres de la Llei del grup dels fariseus, en veure que menjava amb els descreguts i els recaptadors, deien als seus deixebles: “Com és que menja amb els recaptadors i els descreguts?”

17Jesús, que ho va sentir, els respon-gué: “No són pas els qui estan bons els qui tenen necessitat de metge, sinó els malalts. No he vingut a cridar justos, sinó pecadors.”

18Un dia que els deixebles de Joan i els fariseus guardaven el dejuni, van anar a preguntar-li: “Per què els deixebles de Joan i els deixebles dels fariseus deju-nen i els teus deixebles no?”

19Jesús els respongué: “¿És que poden dejunar els convidats a les noces mentre el nuvi és amb ells? Mentre tenen el nuvi amb ells, no poden dejunar.

20Però arribaran dies en què el nuvi els serà pres, i llavors, aquell dia, dejunaran.

21Ningú no apedaça un vestit vell amb roba sense rentar, altrament, el pedaç nou tibaria el vell i l’estrip es faria pitjor.

22Tampoc ningú no posa vi novell en bots vells, altrament, el vi rebentaria els bots i es perdrien el vi i els bots; no, a vi novell, bots nous.”

23Un dissabte que ell passava pels sembrats, els seus deixebles, tot cami-nant, es posaren a arrencar espigues.

24Els fariseus van dir-li: “Mira, per què fan en dissabte allò que no és permès de fer?”

25Ell els respon: “No heu llegit mai què va fer David, i els qui l’acompanyaven, quan es va trobar en necessitat i tenia fam?

26En temps del gran sacerdot Abiatar, va entrar a la casa de Déu i es va menjar els pans de l’ofrena, que a ningú no és permès de menjar, sinó únicament als sacerdots, i en va donar també als qui l’acompanyaven.”

27I els deia: “El dissabte va ser fet per a l’home, i no l’home per al dissabte.

28De manera que el Fill de l’Home també és senyor del dissabte.”

← Chapter 1 Jump to: Chapter 3 →