Mark 3

Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)

← Chapter 2 Jump to: Chapter 4 →

1Una altra vegada va entrar en una sinagoga on hi havia un home que tenia la mà paralitzada,

2i estaven a l’aguait per veure si el curaria en dissabte, i així podrien acu-sar-lo.

3Jesús diu a l’home de la mà paralit-zada: “Posa’t dret aquí al mig.”

4Llavors els preguntà: “Què és permès en dissabte, fer el bé o fer el mal, salvar una vida o matar?” Però ells callaven.

5Dirigint una mirada de reprovació al voltant i entristit per l’enduriment dels seus cors, diu a l’home: “Estén la mà.” Ell la va estendre i la mà li va recobrar el moviment.

6Aleshores els fariseus, tan bon punt van ser fora, es van confabular amb els herodians sobre la manera d’eliminar-lo.

7Llavors, Jesús es retirà amb els seus deixebles a la riba del llac, i molta gent de Galilea el va seguir; també vingueren de Judea,

8de Jerusalem, d’Idumea, de Transjor-dània, i de les rodalies de Tir i de Sidó, un gran nombre de persones que havien sentit a parlar de les coses que feia.

9I a causa de la gentada, Jesús va demanar als seus deixebles que li tingues-sin a punt una barca, per evitar que el maseguessin;

10i és que, com que n’havia guarits tants, els qui tenien xacres s’abalança-ven damunt d’ell per poder-lo tocar.

11A més, els esperits impurs, quan el veien, es prostraven davant d’ell i cri-daven: “Tu ets el Fill de Déu.”

12Però ell els reptava severament perquè no el descobrissin.

13Després pujà cap a la muntanya i va cridar els qui va voler, i van reunir-se amb ell.

14Llavors en va designar dotze perquè estiguessin amb ell i per enviar-los a predicar,

15amb potestat d’expulsar els dimonis.

16Instituí, doncs, els dotze: Simó, a qui posà per sobrenom Pere;

17Jaume i el seu germà Joan, fills de Zebedeu, als quals va posar per sobrenom Boanerges, que vol dir «fills del tro»;

18Andreu, Felip, Bartomeu, Mateu, Tomàs, Jaume, fill d’Alfeu, Tadeu, Simó el cananeu,

19i Judes Iscariot, el qui el va trair.

20Tornà a casa i altre cop s’hi aplegà la multitud, talment que no podien ni menjar.

21Quan els seus parents ho van saber hi anaren per endur-se’l, perquè deien que havia perdut el seny.

22També els mestres de la Llei que havien baixat de Jerusalem anaven dient que estava posseït per Beelzebul, i que expulsava els dimonis pel poder del príncep dels dimonis.

23Aleshores els féu venir i els refutava amb paràboles: “Com pot Satanàs ex-pulsar Satanàs?

24Si un reialme està dividit contra si mateix, aquest reialme no pot restar dempeus.

25Si una família es divideix contra si mateixa, aquesta família no podrà durar.

26Si, doncs, Satanàs s’ha alçat contra si mateix, i s’ha dividit, no pot subsistir, ha arribat a la seva fi.

27Ningú no pot ficar-se dins la casa de l’home valent i saquejar-li les pro-pietats, si primer no el lliga; llavors sí que saquejarà la seva casa.

28En veritat us dic que tot serà perdo-nat als homes: els pecats i les injúries, per molt insultants que siguin,

29però el qui blasfemi contra l’Esperit Sant no podrà ser mai perdonat; és culpable d’un pecat etern.”

30Els digué això perquè deien que estava posseït per un esperit impur.

31Aleshores van arribar la seva mare i els seus germans i, de fora estant, el feren cridar.

32Una multitud de gent seia al seu voltant, i li diuen: “Mira, la teva mare i els teus germans i germanes són fora i et demanen.”

33Ell els contesta: “Qui és la meva mare i qui són els meus germans?”

34I passant la mirada pel voltant, sobre els qui seien fent rotllana, els diu: “Mi-reu la meva mare i els meus germans.

35El qui compleix la voluntat de Déu, aquest és el meu germà, la meva germana i la meva mare.”

← Chapter 2 Jump to: Chapter 4 →