bible
ra
🌐 Language
English
Español
Français
Deutsch
Português
Italiano
Nederlands
Русский
中文
日本語
한국어
العربية
Türkçe
Tiếng Việt
ไทย
Indonesia
All Languages
Home
/
Catalan
/
Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)
/
Mark 7
Mark 7
Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)
← Chapter 6
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 8 →
1
Els fariseus i alguns dels mestres de la Llei que havien vingut de Jerusalem, se li van acostar
2
i es van adonar que alguns dels seus deixebles menjaven amb mans impures, és a dir, sense haver-se-les rentat pri-mer,
3
(perquè els fariseus, i tots els jueus aferrats a la tradició dels ancians, no mengen si primer no s’han rentat ritualment les mans,
4
i quan tornen de la plaça no es posen a menjar sense haver-se banyat primer; i, a més, observen per tradició moltes altres pràctiques, com és ara esbandir els vasos, les gerres i els atuells d’aram).
5
Per això, els fariseus i els mestres de la Llei li van preguntar: “Per què els teus deixebles no segueixen la tradició dels ancians, sinó que mengen pa amb les mans impures?”
6
Ell els respongué: “Que n’és d’exacte el que Isaïes va profetitzar de vosaltres, hipòcrites, quan va escriure: Aquest poble m’honora amb els llavis, però el seu cor és lluny de mi.
7
El culte que em tributen és buit, perquè les doctrines que ensenyen són preceptes humans.
8
Deixant de banda el manament de Déu, us aferreu a la tradició dels homes.”
9
També els deia: “Quina manera més polida d’arraconar el manament de Déu per tal d’implantar la vostra tradició!
10
Perquè Moisès va dir: ‘Honra el teu pare i la teva mare’; i també: ‘El qui maleeixi el pare o la mare, que mori irremissiblement.’
11
En canvi, vosaltres dieu: ‘Si algú diu al pare o a la mare: Qualsevol cosa amb la qual et pugui servir la declaro cor-ban ’, és a dir, donació sagrada,
12
ja no li deixeu fer res per ajudar el pare o la mare,
13
invalidant la paraula de Déu amb aquesta vostra tradició que aneu trans-metent. I de coses com aquestes, en feu moltes.”
14
Novament va fer venir la multitud i els deia: “Escolteu-me tots i enteneu bé això:
15
No hi ha res del que entra en l’home des de fora que el pugui embrutar; són les coses que surten de l’home les que l’embruten.
16
[ Qui tingui orelles per a escoltar, que escolti. ]”
17
Quan va entrar a casa, després de deixar la multitud, els seus deixebles li van preguntar sobre el sentit de la paràbola.
18
Ell els diu: “¿També vosaltres sou curts d’enteniment? ¿No compreneu que tot el que de fora entra en l’home no el pot embrutar
19
perquè no entra al seu cor, sinó al ventre, i va a parar a la latrina?” Així declarava purs tots els aliments.
20
També deia: “El que surt de l’home, això és el que embruta l’home,
21
perquè de dins del cor dels homes en surten mals pensaments, fornicacions, robatoris, homicidis,
22
adulteris, cobdícies, maldats, en-gany, indecència, enveja, maledicència, orgull, insensatesa.
23
Totes aquestes coses dolentes surten de dins i embruten l’home.”
24
Després va sortir d’allà i va anar a la regió de Tir. S’allotjà en una casa i no volia que ningú ho sabés, però no va poder passar desapercebut.
25
Ben aviat, una dona que havia sentit parlar d’ell i que tenia una filla posseïda per un esperit impur, el va anar a trobar i se li llançà als peus.
26
Aquesta dona era pagana, de raça siro-fenícia, i li pregava que expulsés el dimoni de la seva filla.
27
Ell li deia: “Deixa que primer s’a-tipin els fills; perquè no està bé treure el pa dels fills per tirar-lo als gos-sets.”
28
Però ella li fa: “És veritat, Senyor, però també els gossets, sota la taula, mengen les engrunes que deixen caure els infants.”
29
Ell li digué: “Ja te’n pots anar, que gràcies a això que has dit, el dimoni ha sortit de la teva filla.”
30
Ella se n’anà a casa seva i va trobar la noia estirada al llit; el dimoni l’havia deixada.
31
Sortint una altra vegada de la regió de Tir, va passar per Sidó, cap al llac de Galilea, travessant la regió de Decà-polis.
32
Li porten, llavors, un sord que par-lava malament i li preguen que li imposi la mà.
33
Jesús l’apartà de la gent, i a soles amb ell li posà els dits a les orelles i li tocà la llengua amb saliva.
34
I, alçant la mirada al cel, sospirà i li digué: “ Effatà! ”, és a dir: “Obre’t!”
35
Aleshores se li obriren les orelles i se li destravà la llengua i parlava nor-malment.
36
I els va manar que no ho diguessin a ningú. Però com més els comminava a no dir-ho més ho pregonaven.
37
I en el súmmum de l’admiració deien: “Tot ho ha fet bé: fa que els sords hi sentin i que els muts parlin.”
← Chapter 6
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 8 →
All chapters:
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16