bible
ra
🌐 Language
English
Español
Français
Deutsch
Português
Italiano
Nederlands
Русский
中文
日本語
한국어
العربية
Türkçe
Tiếng Việt
ไทย
Indonesia
All Languages
Home
/
Catalan
/
Catalan (BCI) 2008 - (Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional)
/
Job 14
Job 14
Catalan (BCI) 2008 - (Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional)
← Chapter 13
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 23
Chapter 24
Chapter 25
Chapter 26
Chapter 27
Chapter 28
Chapter 29
Chapter 30
Chapter 31
Chapter 32
Chapter 33
Chapter 34
Chapter 35
Chapter 36
Chapter 37
Chapter 38
Chapter 39
Chapter 40
Chapter 41
Chapter 42
Chapter 15 →
1
L’home neix de les entranyes de la mare, viu un instant i s’atipa de neguits.
2
S’obre com les flors i es marceix, passa com una ombra i no s’atura.
3
Però tu no deixes de sotjar-lo. I a mi em fas acudir al teu judici.
4
Qui trobaria res de pur en el qui neix impur? Ningú!
5
Si ets tu qui fixes els dies de l’home i el nombre dels seus mesos i li marques una fita que no pot ultrapassar,
6
deixa’l viure tranquil fins que acabi la jornada.
7
L’arbre conserva una esperança: si el tallen, torna a brotar, no para de treure llucs.
8
Fins si l’arrel envelleix a la terra i la soca queda morta a la pols,
9
l’arbre que ensuma l’aigua rebrota, treu branques com un plançó.
10
Però l’home mor i s’esvaeix. On fa cap, doncs, quan expira?
11
L’aigua podria sortir de la mar, i els rius escolar-se i quedar secs,
12
però l’home no s’alçarà de la tomba. Primer s’acabarà el cel abans que ell es desperti, abans que es desvetlli d’aquest son.
13
Tant de bo que m’amaguessis al país dels morts fins que passés el teu enuig, i que fixessis un temps per a recordar-te de mi!
14
Però, ¿pot un mort tornar a la vida? Jo suportaria un temps de feixuguesa fins que m’arribés el relleu!
15
Em cridaries, i jo et respondria, miraries amb afecte l’obra de les teves mans.
16
Ni que ara comptis els meus passos, llavors no et fixaries en els meus pecats:
17
tancaries dins un sac la meva falta, amagaries la meva culpa.
18
Les muntanyes cauen i s’esberlen, les roques llisquen del lloc on són,
19
l’aigua es menja les pedres i obre córrecs als camps. Així desfàs l’esperança de l’home.
20
El destrosses per sempre i se’n va, el desfigures i el llances fora.
21
Si els seus fills són honorats, no ho sabrà mai; tampoc no sabrà si els humilien.
22
Només sent el seu dolor, només plany la pròpia sort.
← Chapter 13
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 23
Chapter 24
Chapter 25
Chapter 26
Chapter 27
Chapter 28
Chapter 29
Chapter 30
Chapter 31
Chapter 32
Chapter 33
Chapter 34
Chapter 35
Chapter 36
Chapter 37
Chapter 38
Chapter 39
Chapter 40
Chapter 41
Chapter 42
Chapter 15 →
All chapters:
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42