bible
ra
🌐 Language
English
Español
Français
Deutsch
Português
Italiano
Nederlands
Русский
中文
日本語
한국어
العربية
Türkçe
Tiếng Việt
ไทย
Indonesia
All Languages
Home
/
Catalan
/
Catalan (BCI) 2008 - (Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional)
/
Job 3
Job 3
Catalan (BCI) 2008 - (Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional)
← Chapter 2
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 23
Chapter 24
Chapter 25
Chapter 26
Chapter 27
Chapter 28
Chapter 29
Chapter 30
Chapter 31
Chapter 32
Chapter 33
Chapter 34
Chapter 35
Chapter 36
Chapter 37
Chapter 38
Chapter 39
Chapter 40
Chapter 41
Chapter 42
Chapter 4 →
1
A la fi, Job trencà el silenci i maleí el dia del seu naixement:
3
Que mori el dia que vaig néixer i la nit que s’adonà que era concebut un home!
4
Que, des de dalt, Déu oblidi aquell dia; que es torni fosc i no rebi mai més llum!
5
Que el reclamin la tenebra i la fosca de la mort, que un núvol espès el cobreixi, que el sol, apagant-se, l’espanti!
6
Que la tenebra s’endugui aquella nit i no entri en el recompte dels dies i mesos de l’any!
7
Que sigui una nit estèril i no senti crits de goig!
8
Que els bruixots la maleeixin, ells que desvetllen el monstre Leviatan!
9
Que, a trenc d’alba, els seus estels es tornin foscos, que esperi la llum en va i no torni mai a veure les parpelles de l’aurora!
10
Nit que no em tancà les portes a la vida, nit que no em privà de veure el sofriment!
11
Per què no vaig morir en el si matern o no vaig expirar acabat de néixer?
12
Per què una falda m’acollí i uns pits em van alletar?
13
Ara jauria tranquil, dormint el son de la mort,
14
igual que els monarques i antics consellers que alçaren tombes en llocs solitaris;
15
igual que els prínceps, carregats d’or, que omplien de plata els seus mausoleus.
16
Seria com l’avortó colgat a terra, com l’infant que mor sense veure la llum.
17
En el país dels morts, els malvats no mouen brega, els extenuats hi troben repòs.
18
També hi descansen, segurs, els captius, sense sentir els crits dels capatassos.
19
Grans i petits, allà tots són iguals, allí l’esclau queda lliure del seu amo.
20
Per què donar la llum al qui sofreix, i la vida a l’amargat?
21
Esperen en va que la mort arribi, la busquen amb ànsia més que un tresor.
22
Quan troben la seva tomba ho celebren plens de goig.
23
Sóc un home que no sap on anar: Déu m’ha acorralat per totes bandes.
24
El meu pa pren regust dels meus sospirs i els gemecs del meu dolor brollen com l’aigua.
25
M’arriba el que em feia més por, em cau al damunt el que més m’esgarrifa.
26
No tinc pau ni assossec, no trobo repòs, m’assalta el neguit.
← Chapter 2
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 23
Chapter 24
Chapter 25
Chapter 26
Chapter 27
Chapter 28
Chapter 29
Chapter 30
Chapter 31
Chapter 32
Chapter 33
Chapter 34
Chapter 35
Chapter 36
Chapter 37
Chapter 38
Chapter 39
Chapter 40
Chapter 41
Chapter 42
Chapter 4 →
All chapters:
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42