bible
ra
🌐 Language
English
Español
Français
Deutsch
Português
Italiano
Nederlands
Русский
中文
日本語
한국어
العربية
Türkçe
Tiếng Việt
ไทย
Indonesia
All Languages
Home
/
Catalan
/
Catalan (BCI) 2008 - (Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional)
/
Job 29
Job 29
Catalan (BCI) 2008 - (Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional)
← Chapter 28
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 23
Chapter 24
Chapter 25
Chapter 26
Chapter 27
Chapter 28
Chapter 29
Chapter 30
Chapter 31
Chapter 32
Chapter 33
Chapter 34
Chapter 35
Chapter 36
Chapter 37
Chapter 38
Chapter 39
Chapter 40
Chapter 41
Chapter 42
Chapter 30 →
1
Job continuà així el seu discurs:
2
Si jo pogués reviure els temps passats, aquells dies en què Déu em protegia,
3
quan brillava damunt meu la seva llum i la seva claror em guiava en la fosca,
4
quan em trobava en la plenitud de la vida i Déu, l’amic, em guardava la casa!
5
El Totpoderós era encara vora meu i els meus fills m’envoltaven.
6
Podia banyar-me els peus amb llet, del terreny pedregós en treia rius d’oli.
7
Quan sortia a la porta de la ciutat, quan prenia seient a la plaça,
8
els joves m’obrien pas en veure’m i els ancians es posaven drets.
9
Els prohoms paraven d’enraonar, tenien la boca closa.
10
Els governants abaixaven la veu, la llengua se’ls encastava al paladar.
11
La gent que em sentia em felicitava, tothom qui ho veia en donava testimoni:
12
jo salvava el pobre suplicant i l’orfe sense empara.
13
Els agonitzants em beneïen. Jo tornava el goig al cor de la viuda.
14
Per vestit em posava la justícia, el dret em feia de mantell i diadema.
15
Jo era els ulls del cec i els peus del coix,
16
era el pare dels pobres i l’advocat dels estrangers.
17
Jo trencava les barres del malvat i li treia la presa de les dents.
18
Pensava: «Moriré dintre el meu niu, amb tants dies com grans de sorra.
19
Tinc les arrels plantades vora l’aigua, la rosada fa nit a les meves branques.
20
El meu prestigi augmenta i es renova, em rejoveneixo com un arc tensat.»
21
Tothom m’escoltava amb atenció, acollien en silenci el meu consell.
22
Ningú no objectava res al que jo deia, el meu discurs els amarava gota a gota.
23
M’esperaven com s’espera la pluja, com qui es deleix pels ruixats de primavera.
24
Jo somreia als qui no tenien confiança, la llum de la meva mirada els sostenia.
25
Era el seu cabdill i els mostrava el camí, seia com un rei entre la tropa, jo, el consolador dels afligits.
← Chapter 28
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 23
Chapter 24
Chapter 25
Chapter 26
Chapter 27
Chapter 28
Chapter 29
Chapter 30
Chapter 31
Chapter 32
Chapter 33
Chapter 34
Chapter 35
Chapter 36
Chapter 37
Chapter 38
Chapter 39
Chapter 40
Chapter 41
Chapter 42
Chapter 30 →
All chapters:
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42