bible
ra
🌐 Language
English
Español
Français
Deutsch
Português
Italiano
Nederlands
Русский
中文
日本語
한국어
العربية
Türkçe
Tiếng Việt
ไทย
Indonesia
All Languages
Home
/
Catalan
/
Catalan (BCI) 2008 - (Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional)
/
Job 7
Job 7
Catalan (BCI) 2008 - (Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional)
← Chapter 6
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 23
Chapter 24
Chapter 25
Chapter 26
Chapter 27
Chapter 28
Chapter 29
Chapter 30
Chapter 31
Chapter 32
Chapter 33
Chapter 34
Chapter 35
Chapter 36
Chapter 37
Chapter 38
Chapter 39
Chapter 40
Chapter 41
Chapter 42
Chapter 8 →
1
L’home, a la terra, ¿no treballa de valent? ¿No viu els seus dies sota el jou?
2
Es deleix per l’ombra igual que un esclau, espera el seu sou com un jornaler.
3
També a mi m’ha tocat de passar el temps inútilment; la paga que rebo són les nits en blanc.
4
Me’n vaig al llit i ja em ve la pregunta: Quan em llevaré? La nit es fa llarga, el neguit m’omple fins que neix l’albada.
5
La meva carn, plena de cucs, és una crosta terrosa, la pell se’m clivella i supura.
6
Els meus dies passen volant, més ràpids que la llançadora, i no em queda gens de fil; se m’ha acabat l’esperança.
7
Recorda, Déu meu, que la meva vida és un buf; els meus ulls no esperen de veure més la felicitat.
8
Si tu em mires, no em veuràs; posaràs els ulls en mi i no hi seré.
9
Com un núvol que passa i es desfà, així és qui baixa al país dels morts: ja no en puja!
10
No torna altra vegada a casa seva, no el veuran mai més els seus.
11
Però ara jo no vull callar. Amb l’esperit afligit, amb el cor ple d’angoixa, parlaré per queixar-me.
12
¿És que sóc l’Oceà o el Drac de la mar perquè em posis una guàrdia?
13
Si em dic: «El llit m’alleujarà, el son em donarà ànims»,
14
tu m’aterreixes amb somnis, m’esveres amb visions nocturnes.
15
Valdria més que m’escanyessis! M’estimo més la mort que els propis ossos.
16
N’estic tip, no he de viure pas per sempre. Deixa’m tranquil, que els meus dies són un buf.
17
Què és l’home perquè en facis tant de cas i no el perdis mai de vista,
18
vigilant-lo dia rere dia, escorcollant-lo a cada instant?
19
Quan acabaràs d’espiar-me? Quan deixaràs que, almenys, pugui empassar-me la saliva?
20
Què et pot fer el meu pecat, espieta dels homes? Per què sóc el sac dels cops? En què et resulto una càrrega?
21
¿No podries suportar el meu pecat, passar per alt la meva falta? Perquè, ara, m’ajauré a la pols, i ja em podràs buscar, que no hi seré.
← Chapter 6
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 23
Chapter 24
Chapter 25
Chapter 26
Chapter 27
Chapter 28
Chapter 29
Chapter 30
Chapter 31
Chapter 32
Chapter 33
Chapter 34
Chapter 35
Chapter 36
Chapter 37
Chapter 38
Chapter 39
Chapter 40
Chapter 41
Chapter 42
Chapter 8 →
All chapters:
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42