bible
ra
🌐 Language
English
Español
Français
Deutsch
Português
Italiano
Nederlands
Русский
中文
日本語
한국어
العربية
Türkçe
Tiếng Việt
ไทย
Indonesia
All Languages
Home
/
Catalan
/
Catalan (BCI) 2008 - (Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional)
/
Job 4
Job 4
Catalan (BCI) 2008 - (Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional)
← Chapter 3
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 23
Chapter 24
Chapter 25
Chapter 26
Chapter 27
Chapter 28
Chapter 29
Chapter 30
Chapter 31
Chapter 32
Chapter 33
Chapter 34
Chapter 35
Chapter 36
Chapter 37
Chapter 38
Chapter 39
Chapter 40
Chapter 41
Chapter 42
Chapter 5 →
1
Llavors Elifaz de Teman va prendre la paraula i digué a Job:
2
Potser estàs massa abatut per a intentar una conversa. Però, qui podria callar?
3
Tu has donat consells a molta gent, has envigorit mans decaigudes.
4
Les teves paraules han sostingut el qui ja queia, has dreçat genolls que es doblegaven.
5
Ara això et passa a tu, i ja t’enfonses! Cau el cop damunt teu, i has perdut l’esma!
6
¿Ja no confies en la teva pietat? ¿Ja no et dóna esperança el teu bon camí?
7
Fes memòria, si et plau. Quin innocent s’ha perdut mai? ¿Has vist esfumar-se els justos?
8
Jo sempre he constatat que els qui llauren perfídia i sembren malícia, després les recullen ells mateixos.
9
Déu els desfà d’una alenada, d’una bufada desapareixen;
10
rugien tan fort com els lleons, però Déu els trenca les dents;
11
moren per falta de presa i es dispersen els seus cadells.
12
Ha entrat dins meu un oracle, la meva orella n’ha copsat la remor
13
entre fantasies de visions nocturnes, quan el pes de la son cau sobre els homes.
14
M’agafa un tremolor d’espant, s’estremeixen els meus ossos.
15
Sento un aire fred que em passa a frec de galta, el meu cos s’esborrona.
16
Algú s’atura. No reconec el seu aspecte. Una figura davant els meus ulls! Es fa un gran silenci i escolto una veu:
17
«Un home, ¿pot ser més just que Déu? ¿Pot ser més pur que el seu creador?
18
Adona-te’n: Déu no es fia dels seus propis servents, voldria més seny dels seus àngels.
19
Què serà dels qui habiten un cos que és una casa de fang, dels qui tenen la pols per fonament! Una arna és tan fàcil d’esclafar!
20
Al matí són plens de vida i al vespre s’han enrunat. Ja no en fa cas ningú: desapareixen per sempre.
21
Tu els desfàs les cordes de la tenda i moren sense haver entès res.»
← Chapter 3
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 23
Chapter 24
Chapter 25
Chapter 26
Chapter 27
Chapter 28
Chapter 29
Chapter 30
Chapter 31
Chapter 32
Chapter 33
Chapter 34
Chapter 35
Chapter 36
Chapter 37
Chapter 38
Chapter 39
Chapter 40
Chapter 41
Chapter 42
Chapter 5 →
All chapters:
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42