bible
ra
🌐 Language
English
Español
Français
Deutsch
Português
Italiano
Nederlands
Русский
中文
日本語
한국어
العربية
Türkçe
Tiếng Việt
ไทย
Indonesia
All Languages
Home
/
Catalan
/
Catalan (BCI) 2008 - (Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional)
/
Job 6
Job 6
Catalan (BCI) 2008 - (Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional)
← Chapter 5
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 23
Chapter 24
Chapter 25
Chapter 26
Chapter 27
Chapter 28
Chapter 29
Chapter 30
Chapter 31
Chapter 32
Chapter 33
Chapter 34
Chapter 35
Chapter 36
Chapter 37
Chapter 38
Chapter 39
Chapter 40
Chapter 41
Chapter 42
Chapter 7 →
1
Job va replicar:
2
Tant de bo que es poguessin pesar la meva ràbia i el meu infortuni i els posessin plegats a les balances!
3
Serien més feixucs que la sorra de la mar. Per això, quan parlo, se m’escanyen les paraules.
4
Tinc clavades les fletxes del Totpoderós i el meu esperit en xucla el verí. Els terrors de Déu m’encerclen, disposats en ordre de batalla.
5
¿Brama l’ase vora l’herba tendra? ¿Mugeix el bou davant el seu farratge?
6
¿Es pot menjar sense sal una vianda? ¿Qui es beuria de gust una clara d’ou?
7
Jo no vull ni tocar la meva pena, aquest menjar meu repugnant.
8
Tant de bo que es complís el meu prec i Déu satisfés el meu desig:
9
que es decidís a esclafar-me, que estengués la mà i em tallés la vida!
10
Seria, si més no, el meu consol, el final del dolor implacable, i jo no hauria renegat de les paraules del Déu sant.
11
Quina força em queda per a continuar esperant? Cap on va la meva vida perquè la vulgui allargar?
12
¿Tinc la força de les roques? ¿Són de bronze els meus braços?
13
No, no tinc qui m’ajudi, he perdut tota sortida.
14
El qui és abandonat pel seu proïsme s’aparta del temor del Totpoderós.
15
Els meus germans són traïdors com un torrent, com el llit de les rieres que es desborden.
16
El glaç, fonent-se, les omple fins a dalt, la neu les engrosseix fins que sobreïxen.
17
Però, quan ja no plou, s’estronquen, la secada d’estiu eixuga el seu llit;
18
les marques del seu curs es dispersen, s’endinsen en el desert i s’esborren.
19
Se les miraven les caravanes de Temà, hi confiaven els combois de Saba:
20
han avançat, encegats per l’esperança, arriben fins allí i es troben defraudats.
21
¿No sou també així vosaltres? Veieu el meu desastre i teniu por.
22
¿Us he demanat res? No us he pas dit que fóssiu generosos,
23
que em traguéssiu de la mà de l’opressor o em redimíssiu del poder dels usurers.
24
Aclariu-me les coses i callaré. Si he fallat, mostreu-me en què.
25
Les paraules justes tenen molta força, però els vostres arguments, què poden demostrar?
26
¿Preteneu de criticar les meves les paraules? Les paraules del desesperat se les emporta el vent.
27
Vosaltres us jugaríeu un orfe, fins i tot us vendríeu un amic.
28
I ara, em voleu mirar? ¿És que us menteixo a la cara?
29
Retracteu-vos, us ho prego! No feu una injustícia! Retracteu-vos! La meva honradesa encara és al seu lloc.
30
¿És que tinc llengua d’escurçó o un paladar insensible al regust de les intrigues?
← Chapter 5
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 23
Chapter 24
Chapter 25
Chapter 26
Chapter 27
Chapter 28
Chapter 29
Chapter 30
Chapter 31
Chapter 32
Chapter 33
Chapter 34
Chapter 35
Chapter 36
Chapter 37
Chapter 38
Chapter 39
Chapter 40
Chapter 41
Chapter 42
Chapter 7 →
All chapters:
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42