2 Kings 19

Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)

← Chapter 18 Jump to: Chapter 20 →

1Quan el rei Ezequies ho va sentir, es va esquinçar els vestits, es va cobrir de sac i va entrar al temple del Senyor.

2Va enviar Eliaquim, l’administrador del palau, amb Xebnà, el secretari, i els ancians dels sacerdots, vestits de sac, a trobar el profeta Isaïes, fill d’Amós,

3perquè li diguessin: “Això diu Eze-quies: Dia d’angoixa, de càstig i d’ul-tratge és aquest dia; com si els fills ha-guessin arribat al coll uterí i manquessin les forces per a infantar.

4Potser el Senyor, el teu Déu, haurà escoltat totes les paraules de l’ajudant major, a qui el seu amo, el rei d’Assíria, ha fet venir per vituperar el Déu vivent, i el Senyor, el teu Déu, castigarà les paraules que ha sentit. Prega a favor de la resta que encara ens queda.”

5Els servidors del rei Ezequies van anar, doncs, a trobar Isaïes,

6i aquest els respongué: “Això diu el Senyor: Que no et facin por les paraules que has sentit, perquè els servents del rei d’Assíria han blasfemat contra mi.

7Mira, vaig a infondre-li temor, fent que senti un rumor que el farà tornar al seu país, i faré que caigui a tall d’espasa a la seva pròpia terra.”

8L’ajudant major es va retirar i va trobar el rei d’Assíria atacant Libnà. Va saber que el rei havia marxat de Laquix

9a causa d’una notícia que li va arribar referent a Tirhacà, rei d’Etiòpia, que deia: “Mira, han sortit de campanya con-tra tu.” Llavors va tornar a enviar emis-saris a Ezequies amb aquest missatge:

10“Digueu això al rei Ezequies de Judà: Que el teu Déu, en qui confies, no t’enganyi dient-te que Jerusalem no caurà a mans del rei d’Assíria.

11Saps prou bé el que han fet els reis d’Assíria a tots els pobles, com els han exterminat, ¿i tu penses salvar-te’n?

12¿És que els déus de les nacions van poder salvar aquells que els meus avantpassats van destruir, com Gozan, Haran, Rèssef, i els fills d’Edèn que eren a Telassar?

13On són els reis d’Hamat, d’Arpad, el de la ciutat de Sefarvaim, d’Enà i d’Ivà?”

14Ezequies prengué la carta que li por-taven els emissaris i, després de llegir-la, va pujar al temple del Senyor i la va estendre davant d’ell.

15I va fer aquesta oració davant del Senyor: “Senyor, Déu d’Israel, que seus sobre els querubins! Tu, que ets l’únic Déu sobre tots els reialmes de la terra; tu, que has fet el cel i la terra!

16Inclina, Senyor, la teva oïda i escol-ta; obre, Senyor, els teus ulls i mira. Escolta les paraules que Sennaquerib ha enviat per vituperar el Déu vivent.

17És cert, Senyor, que els reis d’Assí-ria han arrasat les nacions i els seus territoris,

18i que han llançat al foc els seus déus, però ells no eren déus, sinó obra de les mans de l’home, fusta i pedra, i els han pogut destruir.

19Però ara, Senyor, Déu nostre, sal-va’ns de les seves mans, i que tots els reialmes de la terra sàpiguen que tu, Senyor, ets l’únic Déu.”

20Llavors Isaïes, fill d’Amós, va fer dir a Ezequies: “Això diu el Senyor, Déu d’Israel: Allò que m’has demanat en oració referent a Sennaquerib, rei d’As-síria, ho he escoltat.

21I aquest és l’oracle que el Senyor ha pronunciat referent a ell: Et menysprea, es riu de tu la donzella, filla de Sió; mou el cap darrere teu, la filla de Jerusalem.

22A qui has injuriat i blasfemat, o contra qui has alçat la veu i has mirat altivament? Contra el Sant d’Israel!

23Per mitjà dels teus emissaris has vituperat el Senyor, i has dit: Amb la multitud dels meus carros he pujat al cim de les muntanyes, al més inaccessible del Líban; he tallat els seus cedres altius, els seus xiprers més bells; he penetrat en els paratges més remots del seu parc boscós;

24he excavat pous i he begut aigües forasteres, amb els meus peus he eixugat tots els canals d’Egipte.

25¿És que no ho sabies? Des de temps llunyans, ho prepa-rava; des de l’antigor, ho tenia pensat. Ara ho duc a terme; i tu serviràs per a complir devas-tacions, per a convertir en ruïnes les ciutats fortificades.

26Els seus habitants, impotents, han quedat abatuts i confosos; són com l’herba del camp, com la verdor de la molsa, com el gram dels terrats, com blat sec abans d’espigar.

27Conec quan seus, quan surts i quan entres, i quan t’alces furiós.

28Ja que t’has irat contra mi, i la teva supèrbia ha arribat a les meves orelles, et posaré la meva anella al nas, la meva brida a la boca, i et faré tornar pel camí per on has vingut.

29I això, Ezequies, et servirà de senyal: aquest any es menjarà del que reneix, i, l’any vinent, del que rebroti; però el tercer any sembrareu i segareu, planta-reu vinyes i en menjareu els fruits.

30I tornarà el romanent de la casa de Judà, el que hagi quedat arrelarà de nou i portarà fruit abundós,

31perquè de Jerusalem sortirà una res-ta, i de la muntanya de Sió, els supervivents. El zel del Senyor Totpoderós farà això!

32Per tant, això diu el Senyor, referent al rei d’Assíria: No entrarà en aquesta ciutat, no hi tirarà ni una fletxa, no li oposarà ni un escut ni alçarà cap terraplè al seu davant.

33Pel mateix camí per on ha vingut se’n tornarà, i no entrarà en aquesta ciutat. Oracle del Senyor.

34Jo protegiré aquesta ciutat i la sal-varé, per consideració a mi mateix i en atenció al meu servent David.”

35Succeí que, aquella mateixa nit, va sortir l’àngel del Senyor i va matar cent vuitanta-cinc mil homes del campament dels assiris; i quan van llevar-se al matí, tot era ple de cadàvers.

36Llavors Sennaquerib, rei d’Assíria, va alçar el campament i se’n va anar. Va tornar a Nínive i s’hi va quedar.

37I un dia que estava agenollat adorant el seu déu al temple de Nisroc, els seus fills Adrammèlec i Sarèsser el van matar amb l’espasa i van fugir al país d’Ararat. I en lloc d’ell va regnar el seu fill Assarhadon.

← Chapter 18 Jump to: Chapter 20 →