2 Kings 25

Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)

← Chapter 24 Jump to:

1L’any novè del regnat de Sedecies, el mes desè, el dia deu del mes, Nabucodonosor, rei de Babilònia, va atacar Jerusalem amb tot el seu exèrcit, va acampar davant seu i va cons-truir torres de setge tot al seu voltant.

2La ciutat va estar assetjada fins a l’any onze del rei Sedecies.

3El mes quart, el nou del mes, era tan forta la fam a la ciutat que els habitants del país ja no tenien res per a menjar.

4Llavors van fer una bretxa a la muralla de la ciutat, i tots els homes de guerra van fugir de nit per la porta d’entre els dos murs que hi havia al costat del jardí del rei, mentre els caldeus tenien encerclada la ciutat; i el rei va marxar pel camí de l’Arabà.

5Però les tropes dels caldeus el van perseguir i el van atrapar a les espla-nades de Jericó, i tot el seu exèrcit se li va dispersar.

6Van fer presoner el rei, el van portar a Riblà, a presència del rei de Babilònia, i van pronunciar sentència contra ell.

7Els fills de Sedecies van ser degollats davant d’ell, però a Sedecies li van treu-re els ulls, el van encadenar i se l’en-dugueren a Babilònia.

8El setè dia del mes cinquè, corres-ponent a l’any dinou del rei Nabucodo-nosor, rei de Babilònia, Nebuzaradan, comandant de la guàrdia i conseller del rei de Babilònia, va arribar a Jerusalem.

9Va incendiar el temple del Senyor i el palau reial; també va calar foc a totes les cases i palaus de Jerusalem.

10I tota la tropa dels caldeus, a les ordres del comandant de la guàrdia, va enderrocar la muralla de Jerusalem en tot el seu perímetre.

11Nebuzaradan, comandant de la guàr-dia, va deportar la resta de la població que havia quedat a la ciutat, els desertors que s’havien passat al rei de Babilònia, i els que quedaven del comú del poble.

12Però el comandant de la guàrdia va deixar com a vinyaters i llauradors una part dels més pobres del país.

13Els caldeus van fer a trossos les columnes de bronze del temple del Senyor, les peanyes i la pica de bronze que hi havia al temple del Senyor. Ho van trossejar per endur-se’n el bronze a Babilònia.

14També van agafar les olles, les pales, els ganivets, les tasses i tots els objectes de bronze que es feien servir per al culte.

15El comandant de la guàrdia va agafar també els encensers i els aspersoris, que eren d’or fi i de plata puríssima.

16Quant a les dues columnes, la pica i les peanyes que Salomó havia fet per al temple del Senyor, no fou possible de pesar el bronze de tots aquests objectes.

17L’alçada de cada columna era de divuit colzades, i damunt d’elles hi havia un capitell de bronze; l’alçada de cada capitell era de tres colzades, i els capitells duien tot al voltant xarxes amb magranes, tot de bronze.

18El comandant de la guàrdia va agafar presoners el gran sacerdot Seraià, el segon sacerdot Sefanià, i tres dels guardians de la porta.

19Va fer presoners a la ciutat un dignatari que era comissari de tropa, cinc dels consellers del rei que es trobaven a la ciutat, el secretari del comandament de l’exèrcit, el que feia les lleves de la població del país, i seixanta homes del comú del poble que es trobaven a la ciutat.

20Nebuzaradan, comandant de la guàr-dia, els va agafar i els va portar al rei de Babilònia, a Riblà.

21I el rei de Babilònia els va aplicar la pena de mort a Riblà, en territori d’Hamat. Així va ser com Judà fou endut al captiveri lluny de la seva terra.

22Pel que fa a la població que havia quedat a la terra de Judà, els que Nabucodonosor, rei de Babilònia, havia deixat, els va posar sota la governació de Guedalià, fill d’Ahicam, fill de Xafan.

23I quan tots els comandants de les tropes, amb els seus homes, van saber que el rei de Babilònia havia nomenat Guedalià governador, se li van presentar a Mispà: Ixmael, fill de Netanià, Johanan, fill de Caréah, Seraià, fill de Tan-húmet, el netofatita, Jaazaniahu, fill del maacatita, amb els seus homes.

24Guedalià els va jurar, a ells i als seus homes, en aquests termes: “No tingueu por dels oficials caldeus, quedeu-vos a viure al país i poseu-vos a les ordres del rei de Babilònia i us anirà bé.”

25Però al setè mes, Ixmael, fill de Ne-tanià, del llinatge reial, vingué amb deu homes i van matar Guedalià, amb els jueus i caldeus que estaven amb ell a Mispà.

26Llavors tot el poble, del més petit al més gran, amb els caps de les tropes, es van alçar i se’n van anar a Egipte, perquè van tenir por dels caldeus.

27L’any trenta-set del captiveri de Jeconies, rei de Judà, el mes dotze, als vint-i-set dies del mes, Evil-Merodac, rei de Babilònia, l’any que va començar a regnar, va indultar Jeconies, rei de Judà, del seu empresonament.

28Li va parlar amb benvolença i li va concedir un tron més elevat que els trons dels reis que estaven amb ell a Babilònia.

29Així es va treure els vestits de presoner i prenia part en els seus àpats sempre, mentre visqué.

30El seu manteniment li fou assegurat, per part del rei, amb una pensió perma-nent, a raó d’un tant cada dia, mentre visqué.

← Chapter 24 Jump to: