2 Kings 3

Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)

← Chapter 2 Jump to: Chapter 4 →

1Jehoram, fill d’Acab, va començar a regnar sobre Israel, a Samaria, l’any divuit de Josafat, rei de Judà, i va regnar-hi dotze anys.

2Va fer allò que és dolent als ulls del Senyor, si bé no tant com el seu pare i la seva mare, perquè va treure les està-tues de Baal que el seu pare havia erigit.

3Amb tot, mantingué l’afecció als pecats de Jeroboam, fill de Nebat, sense apartar-se’n.

4Meixà, rei de Moab, que era ramader, tributava al rei d’Israel cent mil anyells i cent mil moltons de llana.

5Però a la mort d’Acab, el rei de Moab es va rebel·lar contra el rei d’Israel.

6Aleshores el rei Jehoram va sortir de Samaria i va passar revista a tot l’exèrcit d’Israel.

7I va fer dir a Josafat, rei de Judà: “El rei de Moab s’ha rebel·lat contra mi. ¿Vindràs amb mi a fer la guerra contra Moab?” Li respongué: “Vindré, perquè jo sóc com tu; el meu poble és com el teu poble i els meus cavalls són com els teus cavalls.”

8Jehoram preguntà: “Per quin camí pu-jarem?” I Josafat respongué: “Pel camí del desert d’Edom.”

9Emprengueren, doncs, la marxa el rei d’Israel, el rei de Judà i el rei d’Edom, i, després d’haver fet un recorregut de set dies, va faltar l’aigua per a l’exèrcit i per al bestiar que els seguia,

10i el rei d’Israel digué: “Ai! Que segu-rament el Senyor ha cridat aquest tres reis per fer-los caure a mans dels moa-bites.”

11Però Josafat preguntà: “¿No hi haurà aquí un profeta del Senyor perquè pu-guem consultar el Senyor per mitjà d’ell?” Un dels servidors del rei d’Israel va contestar: “Aquí tenim Eliseu, fill de Xafat, que era assistent d’Elies.”

12I Josafat digué: “Aquest tindrà paraula del Senyor.” I el rei d’Israel, Josafat i el rei d’Edom van baixar a trobar-lo.

13Eliseu digué al rei d’Israel: “Què tinc a veure jo amb tu? Vés a trobar els profetes del teu pare i els profetes de la teva mare.” Però el rei d’Israel li digué: “No, perquè el Senyor ha cridat aquests tres reis per posar-los a les mans de Moab.”

14Eliseu replicà: “Per la vida del Senyor Totpoderós, de qui sóc servent, que si no fos per respecte a la persona de Josafat, rei de Judà, no t’atendria, ni tan sols et miraria.

15Ara, però, feu-me venir un músic.” Mentre el músic tocava, va venir la mà del Senyor sobre el profeta,

16que digué: “Això diu el Senyor: Ca-veu en aquesta vall fosses i més fosses,

17perquè el Senyor ha dit això: Encara que no veieu vent ni veieu pluja, aquesta vall s’omplirà d’aigua i beureu vosaltres, les vostres ramades i el vostre bestiar.

18I això encara no serà suficient als ulls del Senyor; també posarà Moab a les vostres mans.

19Destruireu totes les ciutats fortificades i totes les ciutats importants, abatreu tots els arbres fruiters, tapareu tots els dolls d’aigua i cobrireu de pedres tots els camps fèrtils.”

20L’endemà matí, a l’hora de presentar l’ofrena, vingueren les aigües pel cantó d’Edom, i la terra se’n va omplir.

21Quan tots els de Moab van saber que aquells reis pujaven per atacar-los, es van reunir tots, des dels que tot just tenien l’edat de portar armes fins als majors, i es van apostar a la frontera.

22Quan es van llevar al matí i el sol brillava sobre les aigües, els moabites veieren d’un tros lluny les aigües vermelles com la sang,

23i digueren: “És sang! Aquests reis s’han barallat entre ells i s’han matat els uns als altres. Ara, doncs, al pillatge, moabites!”

24Però així que van arribar al campament d’Israel, els israelites van alçar-se i atacaren els moabites, que van fugir de davant d’ells, que els perseguiren terra endins fins a destruir Moab.

25Van arrasar les ciutats; cada un tirava pedres sobre tots els camps fèrtils fins a omplir-los; van tapar tots els dolls d’aigua i van abatre tots els arbres frui-ters. Fins que només van quedar les pedres de Quirharèsset; llavors els foners la van encerclar i la van atacar.

26Quan el rei de Moab veié que tenia perduda la batalla, va agafar set-cents homes armats d’espasa a fi d’irrompre contra el rei d’Edom, però no ho va aconseguir.

27Aleshores va agafar el seu primogè-nit, el que havia de regnar després d’ell, i el va immolar en holocaust sobre la muralla. Hi hagué tan gran indignació entre els israelites, que es van retirar del combat i se’n tornaren al seu país.

← Chapter 2 Jump to: Chapter 4 →