2 Kings 7

Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)

← Chapter 6 Jump to: Chapter 8 →

1Llavors Eliseu digué: “Escolteu la paraula del Senyor! Això diu el Senyor: Demà en aquesta hora, a la por-ta de Samaria vendran una mesura de flor de farina per un sicle, i dues mesu-res d’ordi també per un sicle.”

2Llavors l’oficial que prestava el seu braç perquè el rei s’hi recolzés, va dir a l’home de Déu: “Encara que el Senyor obrís finestres al cel, ¿seria possible això que dius?” Ell respongué: “Amb els teus ulls ho veuràs, però no en menjaràs.”

3Hi havia quatre leprosos que s’estaven a l’entrada de la porta de la ciutat, i es digueren l’un a l’altre: “Què fem asse-guts aquí esperant la mort?

4Si decidíem entrar a la ciutat, com que la fam hi impera, ens hi moriríem; i si ens quedem aquí, morirem també. Pas-sem-nos, doncs, al campament dels sirians: si ells ens perdonen la vida, viurem, i si ens donen la mort, morirem.”

5Es van alçar, doncs, al capvespre, per anar al campament dels sirians, i quan van arribar a la seva entrada veieren que no hi havia ningú.

6El Senyor havia fet sentir en el cam-pament dels sirians estrèpit de carros, retruny de cavalls, fragor com d’un gran exèrcit, i s’havien dit els uns als altres: “El rei d’Israel ha contractat els reis dels hitites i els reis dels egipcis perquè vinguin contra nosaltres!”

7I al capvespre havien fugit abandonant les tendes, els cavalls, els ases i tot el campament tal com estava, fugint per salvar la vida.

8Aquells leprosos van anar fins a l’ex-trem del campament, van entrar en una tenda, van menjar i beure, i se’n van endur plata, or i vestits, i van anar a amagar-ho.

9Llavors es digueren l’un a l’altre: “No està bé el que fem. Avui és un dia de bones noves, i nosaltres callem. Si espe-rem fins a la matinada, caurem en falta. Anem ara mateix i fem-ho saber al palau reial.”

10Hi van anar i, cridant la guàrdia de la porta de la ciutat, els van anunciar: “Hem anat al campament dels sirians i allà no hi ha ningú ni se sent cap veu humana; només hi ha cavalls i ases lli-gats, i les tendes intactes.”

11I els guardes de la porta van cridar per fer-ho saber dins el palau reial.

12El rei es va alçar en plena nit i digué als seus servidors: “Jo us diré el que ens han preparat els sirians: ells saben que estem afamats, i han sortit del campament i s’han amagat al camp, pensant: Així que surtin els agafarem vius i en-trarem a la ciutat.”

13Però un dels seus servidors digué: “Si et sembla bé, fem que prenguin cinc dels cavalls que han quedat a la ciutat, ja que els que queden aquí també moriran, com han mort la gran majoria d’Israel, i enviem-los; i ja veurem què passa.”

14Van prendre dos carros amb els seus cavalls, i el rei els va enviar a rastrejar el campament dels sirians dient-los: “Aneu a inspeccionar.”

15Van anar rastrejant-los fins al Jordà, i veieren que tot el camí era ple de vestits i estris que els sirians havien llençat en fugir precipitadament. Els enviats van tornar i ho van comunicar al rei.

16Llavors la gent va sortir i van saquejar el campament dels sirians. Així va ser com es va vendre una mesura de flor de farina per un sicle i dues mesures d’ordi per un sicle, segons la paraula del Senyor.

17El rei havia encomanat la guàrdia de la porta a l’oficial que prestava el seu braç perquè s’hi recolzés, però el poble el va trepitjar allí a la porta i va morir, tal com havia dit l’home de Déu quan el rei va anar a trobar-lo.

18Perquè, quan l’home de Déu digué al rei: “Demà, en aquesta hora, a la porta de Samaria vendran una mesura de flor de farina per un sicle, i dues mesures d’ordi per un sicle”,

19aquell oficial havia replicat a l’home de Déu: “Encara que el Senyor obrís finestres al cel, ¿seria possible això que dius?”; i ell va respondre: “Amb els teus ulls ho veuràs, però no en menjaràs!”

20Això mateix és el que li va passar: el poble el va trepitjar allí a la porta, i va morir.

← Chapter 6 Jump to: Chapter 8 →