2 Kings 2

Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)

← Chapter 1 Jump to: Chapter 3 →

1Arribat el moment que el Senyor era a punt d’endur-se Elies cap al cel en una tempesta, Elies havia sortit de Guilgal acompanyat d’Eliseu.

2Elies digué a Eliseu: “Queda’t aquí, perquè el Senyor m’envia a Betel.” Eli-seu li digué: “Per la vida del Senyor i per la teva vida, que no et deixaré pas!” I van baixar tots dos a Betel.

3La comunitat de profetes que hi havia a Betel va sortir a trobar Eliseu i li van dir: “¿No saps que avui mateix el Senyor s’endurà el teu mestre per damunt del teu cap?” Ell digué: “Ja ho sé; no digueu res.”

4Elies digué altre cop a Eliseu: “Queda’t aquí, perquè el Senyor m’envia a Jericó.” Però ell digué: “Per la vida del Senyor i per la teva vida, que no et deixaré pas!” I van arribar junts a Jericó.

5Llavors els de la comunitat de profetes que hi havia a Jericó es van acostar a Eliseu i li digueren: “¿No saps que avui mateix el Senyor s’endurà el teu mestre per damunt del teu cap?»” Ell digué: “Ja ho sé; no digueu res.”

6Una vegada més, Elies li digué: “Queda’t aquí, perquè el Senyor m’envia al Jordà.” Però ell li respongué: “Per la vida del Senyor i per la teva vida, que no et deixaré pas!” I van marxar junts.

7Cinquanta homes de la comunitat de profetes hi van anar i es van aturar en-front, a certa distància, i ells dos es van parar a la riba del Jordà.

8Llavors Elies prengué el seu mantell, el va plegar i amb ell va colpejar les aigües, que es van dividir a banda i banda, i tots dos van passar a peu eixut.

9Quan havien passat, Elies digué a Eli-seu: “Demana què vols que faci per tu, abans que sigui endut del teu costat.” Eliseu respongué: “Et demano per a mi una doble heretat del teu esperit.”

10Ell li digué: “És prou difícil això que em demanes. Però si em pots veure quan sigui enlairat del teu costat, així serà; però si no, no serà així.”

11I succeí que mentre ells anaven ca-minant i parlant, un carro flamejant amb cavalls de foc els va separar l’un de l’altre, i Elies s’enlairà cap al cel enmig de la tempesta.

12Eliseu se’l mirava i cridava: “Pare meu! Pare meu! Carro d’Israel i conduc-tor seu!”, fins que no el veié més. Des-prés, estrebant els seus vestits, els va esquinçar per la meitat.

13Va recollir el mantell d’Elies, que li havia caigut, i tornant enrere es va atu-rar arran de la riba del Jordà.

14I amb el mantell que li havia caigut a Elies, va donar un cop a les aigües tot dient: On és el Senyor, el Déu d’Elies?” Així que va colpejar les aigües, aquestes es van dividir a banda i banda, i Eliseu hi va passar pel mig.

15Quan els de la comunitat de profetes que vivien a Jericó, de l’altra riba estant, ho veieren, van dir: “L’esperit d’Elies reposa sobre Eliseu!” Van anar a rebre’l i es van inclinar davant d’ell fins a terra,

16i li digueren: “Mira, aquí entre els teus servents hi ha cinquanta homes forts; que vagin ara a buscar el teu mes-tre. No sigui que l’esperit del Senyor se l’hagi endut i l’hagi deixat caure sobre alguna muntanya o alguna vall.” Però ell els digué: “Que no hi vagin.”

17Però com que l’amoïnaven amb la seva insistència, els digué: “Que hi vagin.” I van fer-hi anar cinquanta homes que el van estar buscant durant tres dies, però no el van trobar.

18Quan van tornar on era Eliseu, que s’havia quedat a Jericó, ell els digué: “No us havia dit que no hi anéssiu?”

19La gent de la ciutat van dir a Eliseu: “Mira, l’emplaçament de la ciutat és bo, com el meu senyor pot veure, però les aigües són dolentes, i fan estèril la terra.”

20Llavors ell digué: “Porteu-me un cubell nou i ompliu-lo de sal.” I l’hi van portar.

21Va anar al brollador de les aigües, va tirar-hi la sal i digué: “Això diu el Senyor: Jo he sanejat aquestes aigües. D’ara endavant no hi haurà en elles més mort ni esterilitat.”

22I aquelles aigües van quedar sanes fins al dia d’avui, segons la paraula que Eliseu havia pronunciat.

23D’allà va sortir cap a Betel; i mentre pujava pel camí, una colla de nois van sortir de la ciutat i es burlaven d’ell dient-li: “Puja, cap pelat! Puja, cap pelat!”

24Es va girar enrere, se’ls va mirar i els va maleir en nom del Senyor. Llavors van sortir dos óssos del bosc i en van destrossar quaranta-dos.

25D’allí se’n va anar a la muntanya del Carmel i després va tornar a Samaria.

← Chapter 1 Jump to: Chapter 3 →