2 Kings 20

Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)

← Chapter 19 Jump to: Chapter 21 →

1En aquells dies, Ezequies va caure greument malalt, i el profeta Isaïes, fill d’Amós, l’anà a veure i li digué: “Això diu el Senyor: Posa en ordre la teva casa, perquè vas a morir; no en sortiràs amb vida.”

2Llavors ell es va girar de cara a la paret i va dirigir aquesta pregària al Senyor:

3“Ai, Senyor; et prego que recordis que davant teu m’he comportat fidelment i amb un cor íntegre, i he practicat allò que és bo als teus ulls.” I Ezequies va esclatar en grans plors.

4I quan Isaïes encara no havia tras-passat el centre del pati, li vingué una revelació del Senyor que deia:

5“Torna-te’n i digues a Ezequies, diri-gent del meu poble: El Senyor, el Déu de David, el teu avantpassat, diu això: He sentit la teva pregària, he vist les teves llàgrimes, i he decidit guarir-te. D’aquí a tres dies podràs pujar al temple del Senyor.

6Afegiré quinze anys més a la teva vida. A tu i a aquesta ciutat us alliberaré de la mà del rei d’Assíria. Jo protegiré la ciutat per consideració a mi mateix i per amor a David, el meu servent.”

7Després Isaïes digué: “Porteu un pa de figues seques.” El van portar, i el van aplicar sobre l’úlcera i el rei es va guarir.

8Ezequies havia preguntat a Isaïes: “Quin serà el senyal que el Senyor em guarirà i que podré pujar d’aquí a tres dies al temple del Senyor?”

9I Isaïes li havia respost: “Aquest serà el senyal, provinent del Senyor, que ell complirà la paraula que ha dit: ¿Vols que l’ombra avanci deu graons o que en reculi deu?”

10Ezequies va contestar: “És fàcil que l’ombra s’allargui deu graons. No; mi-llor que reculi deu graons.”

11Llavors el profeta Isaïes va invocar el Senyor i va fer recular l’ombra els deu graons que ja havia baixat de la cambra d’Acaz.

12En aquell temps, Merodac Baladan, fill de Baladan, rei de Babilònia, va enviar missatgers amb unes cartes i un present a Ezequies, perquè va saber que havia estat malalt i que s’havia res-tablert.

13Ezequies els va atendre i els va en-senyar la cambra dels seus tresors, la plata, l’or, els perfums, l’oli preciós, el seu arsenal i tot allò que tenia als seus magatzems. No hi hagué res que Eze-quies no els mostrés, tant del seu palau com del seu domini.

14Llavors el profeta Isaïes va anar a trobar el rei Ezequies i li preguntà: “Què han dit aquests homes? D’on han vingut, per veure’t?” Ezequies respongué: “Han vingut d’una terra llunyana, de Babilònia.”

15Isaïes encara preguntà: “Què han vist al teu palau?” Ezequies va respondre: “Tot el que hi ha al meu palau, ho han vist; no hi ha res dels meus tresors que no els ho hagi ensenyat.”

16Llavors Isaïes digué a Ezequies: “Es-colta l’oracle del Senyor:

17Heus aquí que vindrà un dia que tot el que hi ha al teu palau, tot el que els teus avantpassats han acumulat fins avui, serà endut a Babilònia. No en quedarà res, diu el Senyor.

18I d’entre els fills que hauràs tingut, de la teva pròpia descendència, n’aga-faran perquè siguin eunucs al palau del rei de Babilònia.”

19Ezequies respongué a Isaïes: “És prou favorable el missatge del Senyor que m’has portat.” Perquè pensava: “Tant me fa, mentre hi hagi pau i segu-retat durant la meva vida.”

20La resta de la història d’Ezequies, la seva valentia i com va construir l’estany i l’aqüeducte amb què va portar l’aigua a la ciutat, ¿no és descrita al llibre de les cròniques dels reis de Judà?

21Ezequies va dormir amb els seus avantpassats, i al seu lloc va regnar el seu fill Manassès.

← Chapter 19 Jump to: Chapter 21 →