bible
ra
🌐 Language
English
Español
Français
Deutsch
Português
Italiano
Nederlands
Русский
中文
日本語
한국어
العربية
Türkçe
Tiếng Việt
ไทย
Indonesia
All Languages
Home
/
Catalan
/
Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)
/
2 Kings 4
2 Kings 4
Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)
← Chapter 3
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 23
Chapter 24
Chapter 25
Chapter 5 →
1
Una dona, d’entre les viudes de la comunitat dels profetes, es va queixar a Eliseu dient-li: “El meu marit, el teu servent, s’ha mort; tu saps que el teu servent era molt tement del Senyor, i ara el seu creditor ha vingut per quedar-se dos fills meus per esclaus.”
2
Eliseu li digué: “Què puc fer jo per tu? Digue’m, què tens a casa?” Ella respon-gué: “La teva serventa no té res a casa, llevat d’una gerreta d’oli.”
3
Ell li digué: “Vés i demana a tots els teus veïns que et deixin gerres buides, i no et quedis curta.
4
Després torna, tanca la porta darrere teu i els teus fills, i vés omplint totes les gerres, posant a part totes les plenes.”
5
Ella el va deixar i es va tancar a casa amb els seus fills. Aquests li acostaven les gerres i ella les anava omplint.
6
Ja les tenia totes plenes quan digué a un dels seus fills: “Acosta’m una altra gerra.” Però ell li va contestar: “No n’hi ha cap més.” Llavors l’oli s’estroncà.
7
Ella va anar a dir-ho a l’home de Déu, i aquest li digué: “Vés a vendre l’oli i paga el teu deute; i amb el que sobri podràs viure tu i els teus fills.”
8
En una ocasió que Eliseu passava per Xunem, una dona distingida que hi vivia li va insistir perquè es quedés a men-jar, i des d’aleshores sempre que passa-va per allí hi anava a menjar.
9
Ella va comentar amb el seu marit: “A mi em sembla que aquest home que tot sovint passa per casa nostra és un sant home de Déu.
10
Si et sembla bé, fem-li una petita habitació d’obra a dalt i parem-li un llit, una taula, una cadira i un canelobre, perquè quan vingui a casa s’hi pugui retirar.”
11
Així, doncs, un dia Eliseu hi va arri-bar i es va retirar a l’habitació a des-cansar.
12
Més tard va dir a Guehazí, el seu criat: “Fes venir aquesta xunemita.” La va cridar i ella es va presentar davant seu.
13
Llavors ell digué a Guehazí: “Digues-li: Mira, tu t’has esforçat per ser-vir-nos amb tota aquesta sol·licitud; què voldries que fes jo per tu? ¿Vols que parli a favor teu al rei o al cap de l’exèrcit?” Però ella respongué: “Ja visc rodejada de la meva gent.”
14
Ell comentà amb Guehazí: “Què po-dríem fer per ella?”, i aquest va contes-tar: “El cas és que ella no té fills i el seu marit ja és vell.”
15
Llavors digué: “Fes-la venir.” La va cridar i ella es va aturar davant la porta.
16
I Eliseu li digué: “L’any que ve, per aquest temps, tindràs un fill als braços.” Però ella li replicà: “No, senyor meu, no has de burlar-te de la teva serventa, home de Déu!”
17
Però la dona va concebre i va infan-tar un fill l’any següent, per l’època que Eliseu li havia dit.
18
El noi es va fer gran, i un dia que va anar on era el seu pare amb els segadors,
19
exclamava: “Ai, el meu cap, el meu cap!” I ell digué a un mosso: “Agafa’l i portal a la seva mare.”
20
Aquest el va agafar i el va dur a la seva mare, i ella el va tenir a la seva falda fins al migdia, i va morir.
21
Llavors el va pujar per ajeure’l al llit de l’home de Déu, va tancar la porta i va sortir.
22
Després cridà el seu marit i li digué: “Envia’m un dels mossos amb una somera, que vaig corrents on és l’home de Déu i torno.”
23
Ell digué: “Per què vas a veure’l avui? No és lluna nova ni dissabte.” Pe-rò ella només li respongué: “Adéu!”
24
Va fer ensellar la somera i digué al mosso: “Vés guiant i no aturis la marxa fins que jo t’ho digui.”
25
Va marxar i arribà on era l’home de Déu, a la muntanya del Carmel. En veure-la de lluny, l’home de Déu digué al seu criat Guehazí: “Mira, és la xunemita!
26
Corre a rebre-la i pregunta-li: Com estàs? Com està el teu marit? I el teu noi, com està?” Ella li va contestar: “Bé.”
27
Però així que va arribar a l’home de Déu, a la muntanya, se li va abraçar als peus. Guehazí se li va acostar per treure-la, però l’home de Déu digué: “Deixa-la, que té l’ànima adolorida, i el Senyor m’ho ha tingut ocult sense revelar-me res.”
28
Llavors ella digué: “¿És que havia demanat jo cap fill al meu senyor? ¿No et vaig dir que no m’enganyessis?”
29
Ell digué a Guehazí: “Vesteix-te, agafa el meu bastó i vés. Si et trobes amb algú, no el saludis, i si algú et sa-luda, no li contestis. I així que arribis, posa el bastó sobre el noi.”
30
Però la mare del noi va replicar: “Per la vida del Senyor i per la teva vida que no et deixaré pas!” Ell, doncs, es va alçar i la va acompanyar.
31
Guehazí havia marxat abans que ells i havia posat el bastó sobre la cara del noi, però aquest no va recobrar la veu ni el sentit, de manera que va tornar al seu encontre i li digué: “El noi no es desvetlla.”
32
Eliseu va arribar a la casa i va trobar el noi mort, estirat sobre el seu propi llit.
33
Va entrar, va tancar la porta, amb ells dos a dins, i va orar al Senyor.
34
Després va pujar al llit i s’ajagué damunt el noi, li va posar la boca sobre la boca, els ulls sobre els ulls i les mans sobre les mans; així es va quedar estirat sobre el noi, i el cos del noi es va es-calfar.
35
Després es va retirar i es posà a ca-minar d’una banda a l’altra per dins la casa. Tornà a pujar i es va estirar damunt el noi un altre cop. Llavors el noi va esternudar set vegades i va obrir els ulls.
36
Eliseu va cridar Guehazí i li digué: “Fes venir la xunemita.” La va cridar i ella va venir. Eliseu li digué: “Aquí tens el teu fill.”
37
Ella va entrar i, deixant-se caure als seus peus, es prosternà fins a terra. Des-prés prengué el seu fill i se n’anà.
38
Eliseu va tornar a Guilgal, en una època de molta fam al país. Una vegada que els de la comunitat de profetes es-taven asseguts al voltant seu, Eliseu digué al seu criat: “Posa l’olla al foc i cou menjar per a la comunitat dels profetes.”
39
Un d’ells va sortir al camp a buscar herbes i va trobar una mena de parra silvestre de la qual va collir carabasses silvestres fins a omplir-ne un mantell. De tornada les va tallar i les va tirar dins l’olla del menjar, sense saber què era.
40
En van servir a aquells homes per menjar, però així que van tastar el guisat es van posar a cridar: “Home de Déu, hi ha la mort en aquesta olla.” I no en podien menjar.
41
Llavors ell digué: “Porteu farina”. La va tirar a l’olla i digué: “Serveix a la gent perquè mengin.” I ja no hi havia res de dolent a l’olla.
42
Va arribar un home de Baal-Xalixà que duia per a l’home de Déu uns pans de les primícies; vint pans d’ordi, i blat tendre a l’alforja. I Eliseu digué: “Dóna-ho a la gent i que mengin.”
43
Però el seu criat li digué: “Com puc servir això a un centenar d’homes?” Ell va insistir: “Dóna-ho a la gent i que mengin, perquè el Senyor ha dit això: Menjaran i en sobrarà.”
44
Llavors els ho va servir, en van men-jar i encara en va sobrar, segons la paraula del Senyor.
← Chapter 3
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 23
Chapter 24
Chapter 25
Chapter 5 →
All chapters:
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25