Jeremiah 15

Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)

← Chapter 14 Jump to: Chapter 16 →

1El Senyor em va dir: “Ni que Moisès i Samuel se’m poses-sin davant meu, la meva ànima no es-taria a favor d’aquest poble. Traieu-me’ls del davant, que se’n vagin!

2I si et preguntaven: On hem d’anar?, els respondràs: Així ha respost el Senyor: Qui és sentenciat a mort, a la mort; qui ho és a l’espasa, a l’espasa; qui ho és a la fam, a la fam; qui ho és al cap-tiveri, al captiveri.

3Els imposaré quatre menes de càstigs — diu el Senyor —: l’espasa perquè els mati, els gossos perquè els arrosseguin, les aus de rapinya i els animals ferotges perquè els devorin i els exterminin.

4Els convertiré en un exemple esgarri-fós per a tots els reialmes del món, per culpa de Manassès, fill d’Ezequies, rei de Judà, per tot el que va fer a Jerusalem.”

5“Qui tindrà compassió de tu, Jerusalem? Qui s’entristirà per tu o s’interes-sarà pel teu benestar?

6Tu em vas deixar — diu el Senyor —, et vas fer enrere; per això aixecaré la meva mà contra tu i et destruiré: ja estic cansat de compadir-me!

7Els esventaré amb la pala de ventar fins a les portes del país. Els he privat de la descendència, he fet desaparèixer el meu poble, ja que no ha rectificat la seva conducta.

8Les seves viudes s’han multiplicat més que la sorra de la platja. Els envio l’assolador, a ple migdia, contra la mare del jove: faig caure de sobte damunt d’ella l’angoixa i l’esglai.

9Es desmaia la mare de set fills, se li fon l’ànima, el seu sol es pon quan encara és de dia; ha quedat confosa i avergonyida. I aquells que li hagin quedat els lliuraré a l’espasa, a la vista dels seus enemics.” Ho ha dit el Senyor.

10Ai de mi, mare meva! M’has infantat perquè esdevingui un home discutit i controvertit arreu del país! Mai no he prestat ni manllevat, però tots em maleeixen.

11Senyor, jo he dit: “Ben cert que t’he servit per al bé, t’he suplicat a favor de l’enemic en el temps de l’aflicció i en moments d’angoixa.”

12“¿És que es pot trencar el ferro, el ferro trempat i el bronze?

13Els teus béns i els teus tresors, jo els lliuraré de franc a la rapinya, per culpa dels teus pecats, en tot el teu territori.

14Et faré passar, amb els teus enemics, en una terra que no coneixes; perquè s’ha encès el foc de la meva ira i s’abri-varà contra vosaltres.”

15Tu ho saps, Senyor, recorda’t de mi, visita’m i fes-me justícia dels meus perseguidors. No deixis que sigui arrabas-sat a causa de la teva paciència amb ells; sàpigues que per tu suporto l’oprobi.

16Quan m’arribaven les teves paraules, jo me les engolia, i elles han estat el meu goig i l’alegria del meu cor; perquè jo porto el teu nom, Senyor, Déu Totpo-derós.

17No m’he assegut en companyia dels burletes per divertir-me. M’he assegut solitari, per obra teva, perquè m’has fet portador de la teva indignació.

18Per què el meu dolor és permanent i la meva ferida enverinada no se’m vol curar? ¿Seràs per a mi com un miratge, com una aigua inexistent?

19Llavors el Senyor em respongué: “Si tornes, et deixo tornar perquè puguis estar al meu servei, i si destries el que és preciós del que és vil, seràs tu la meva boca. Són ells que s’han de girar cap a tu, i no pas tu cap a ells.

20Jo faré que siguis per a aquest poble com una sòlida muralla de bronze, i quan lluitin contra tu no et venceran, perquè jo sóc amb tu per salvar-te i alliberar-te — ha dit el Senyor.

21Jo et salvaré del poder dels malvats i et rescataré de les urpes dels depredadors.”

← Chapter 14 Jump to: Chapter 16 →