bible
ra
🌐 Language
English
Español
Français
Deutsch
Português
Italiano
Nederlands
Русский
中文
日本語
한국어
العربية
Türkçe
Tiếng Việt
ไทย
Indonesia
All Languages
Home
/
Catalan
/
Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)
/
Jeremiah 31
Jeremiah 31
Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)
← Chapter 30
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 23
Chapter 24
Chapter 25
Chapter 26
Chapter 27
Chapter 28
Chapter 29
Chapter 30
Chapter 31
Chapter 32
Chapter 33
Chapter 34
Chapter 35
Chapter 36
Chapter 37
Chapter 38
Chapter 39
Chapter 40
Chapter 41
Chapter 42
Chapter 43
Chapter 44
Chapter 45
Chapter 46
Chapter 47
Chapter 48
Chapter 49
Chapter 50
Chapter 51
Chapter 52
Chapter 32 →
1
“En aquell temps — diu el Senyor —, jo seré el Déu de totes les famílies d’Israel, i elles seran el meu poble.
2
Això diu el Senyor: En el desert va trobar gràcia Israel, el poble que va es-capar de l’espasa camí del seu descans.”
3
El Senyor se m’aparegué de lluny i em digué: “Amb amor etern t’he estimat, per això mantinc amb tu un tracte bon-dadós.
4
De nou t’edificaré i quedaràs recons-truïda, donzella d’Israel. De nou seran guarnits els teus tambors i sortiràs a la dansa de les colles alegres.
5
De nou plantaràs vinyes dalt els turons de Samaria; en plantaran i fruiran de la collita.
6
Vindrà un dia que els sentinelles, des de la muntanya d’Efraïm, cridaran: Al-ceu-vos i pugem a Sió, vers el Senyor, el nostre Déu!
7
Per això diu el Senyor: Canteu per Jacob amb alegria, exulteu per la principal de les nacions, anuncieu, procla-meu i digueu: Salva, Senyor, el teu poble, la resta d’Israel!
8
Mireu, els faré venir del país del nord, els aplegaré dels confins de la terra; en-tre ells, els cecs i els coixos, l’emba-rassada i la partera; una gran gentada retornarà aquí.
9
Vindran amb plors, i entre súpliques jo els guiaré, els conduiré als rierols d’aigua per un camí pla on no ensope-guin. Perquè jo sóc un pare per a Israel, i Efraïm és el meu primogènit.”
10
Escolteu la paraula del Senyor, nacions; anuncieu-la a les illes llunyanes i digueu: “El qui va dispersar Israel el reuneix de nou i el guarda, com un pas-tor el seu ramat.
11
Perquè el Senyor ha redimit Jacob, el rescata de les mans d’un de més fort que ell.
12
Vindran i cridaran de goig al cim de Sió, i fluiran dels béns del Senyor: del blat, del vi i l’oli, i de les cries de les ovelles i les vaques; la seva ànima serà com un jardí ben regat, i no tornaran a defallir.
13
Llavors les donzelles s’alegraran en la dansa, amb els joves i els ancians plegats; canviaré el seu dol en joia, els consolaré i els alegraré de les seves penes.
14
Satisfaré l’ànima dels sacerdots amb abundor d’ofrenes, i el meu poble se saciarà dels meus béns” — diu el Senyor.
15
Això diu el Senyor: “Se sent un clam a Ramà, un plany i un plor amarg: és Raquel, que plora els seus fills i no vol ser consolada, perquè els seus fills ja no hi són.”
16
Però el Senyor diu: “Detura els teus sanglots i les llàgrimes dels teus ulls, perquè hi ha una recompensa per als teus sofriments — diu el Senyor —, ja que ells tornaran del país opressor.
17
Hi ha esperança per al teu futur — diu el Senyor —: els teus fills tornaran a la seva pàtria.
18
Prou he sentit que Efraïm es lamentava dient: M’has volgut corregir i m’has castigat com un vedell indòmit. Fes-me tornar a tu i tornaré, perquè tu, Senyor, ets el meu Déu!
19
Després d’haver-me desviat m’he penedit, i un cop alliçonat, em dono cops al pit; m’he avergonyit i m’he sen-tit confós, perquè suporto l’oprobi de la meva joventut.
20
¿És que Efraïm és el meu fill preferit, un infant deliciós? Ja que tantes vegades com el reprenc em torna a la memòria amb més vivesa. Per això les meves en-tranyes se’m commouen per ell i ben cert que en tindré misericòrdia” — diu el Senyor.
21
Planta’t indicadors, posa’t senyals, para atenció a la ruta; torna pel camí per on vas marxar. Torna, donzella d’Israel, torna a les ciutats que són teves.
22
Fins quan aniràs vagant, filla rebel? El Senyor fa sorgir una cosa nova en aquest món: la muller que festeja el seu marit.
23
Això ha dit el Senyor Totpoderós, el Déu d’Israel: “Quan jo faré retornar els seus captius, a la terra de Judà i a les seves ciutats encara tornaran a dir aquestes paraules: El Senyor et beneei-xi, morada de justícia, muntanya santa!
24
El poble de Judà habitarà allà i en totes les seves ciutats, juntament amb els camperols i els pastors de ramats.
25
Perquè jo donaré refrigeri a l’ànima esgotada i saciaré tota ànima esllan-guida.”
26
En això diran: “Em vaig despertar, i em vaig adonar que havia tingut un somni força agradable.”
27
“Heus aquí que vénen dies — diu el Senyor —, que sembraré a la casa d’Israel i a la casa de Judà amb llavor d’homes i de bestiar.
28
I així com he vigilat sobre ells per arrencar i abatre, per trastornar i enru-nar, i per fer mal, també vigilaré sobre ells per edificar i plantar — diu el Senyor.
29
En aquells dies ja no diran més: Els pares van menjar raïm verd i els fills tenen les dents esmussades,
30
sinó que cadascú morirà per la seva pròpia maldat; a qualsevol qui mengi raïm verd se li esmussaran les dents.”
31
“Heus aquí que vénen dies — diu el Senyor — en què faré un nou pacte amb la casa d’Israel i amb la casa de Judà.
32
No com el pacte que vaig fer amb els seus avantpassats el dia que vaig pren-dre’ls per la mà per treure’ls de la terra d’Egipte, pacte que van trencar tot i que jo m’havia compromès amb ells — diu el Senyor —,
33
sinó que aquest serà el pacte que faré amb la casa d’Israel després d’aquells dies — diu el Senyor —: Posaré la meva llei dintre d’ells i l’escriuré en el seu cor; i jo seré el seu Déu i ells seran el meu poble.
34
I ja no caldrà que s’instrueixin els uns als altres dient: «Coneixeu el Senyor!», perquè tots ells em coneixeran, des del més petit fins al més gran — diu el Senyor —; jo perdonaré la seva ini-quitat i no em recordaré més dels seus pecats.”
35
El Senyor, que ha establert el sol perquè il·lumini el dia i ha reglamentat la lluna i les estrelles perquè il·luminin la nit, que agita el mar i fa bramular les seves ones, que porta el nom de «Senyor Totpoderós», ha dit:
36
“Només si aquestes lleis poguessin fugir del meu control — diu el Senyor —, també la descendència d’Israel deixaria de ser la nació que tinc sempre present.
37
Això diu el Senyor: Només si es pogués amidar l’alçada del cel i es po-guessin escorcollar els fonaments de la terra, aleshores jo rebutjaria tota la des-cendència d’Israel per tot el que ha fet — diu el Senyor.
38
Heus aquí que vénen dies — diu el Senyor —, en què la ciutat serà recons-truïda per al Senyor, des de la torre d’Hananel fins a la porta de l’Angle.
39
I la corda d’amidar s’estendrà tot dret fins al turó de Gareb i girarà després cap a Goà.
40
I tota la vall dels cadàvers i les cendres, i tots els camps de tocant al torrent de Cedró fins a la cantonada del portal dels Cavalls, que mira a llevant, seran consagrats al Senyor; i mai més no tornaran a ser enderrocats ni destruïts.”
← Chapter 30
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 23
Chapter 24
Chapter 25
Chapter 26
Chapter 27
Chapter 28
Chapter 29
Chapter 30
Chapter 31
Chapter 32
Chapter 33
Chapter 34
Chapter 35
Chapter 36
Chapter 37
Chapter 38
Chapter 39
Chapter 40
Chapter 41
Chapter 42
Chapter 43
Chapter 44
Chapter 45
Chapter 46
Chapter 47
Chapter 48
Chapter 49
Chapter 50
Chapter 51
Chapter 52
Chapter 32 →
All chapters:
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52