bible
ra
🌐 Language
English
Español
Français
Deutsch
Português
Italiano
Nederlands
Русский
中文
日本語
한국어
العربية
Türkçe
Tiếng Việt
ไทย
Indonesia
All Languages
Home
/
Catalan
/
Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)
/
Jeremiah 4
Jeremiah 4
Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)
← Chapter 3
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 23
Chapter 24
Chapter 25
Chapter 26
Chapter 27
Chapter 28
Chapter 29
Chapter 30
Chapter 31
Chapter 32
Chapter 33
Chapter 34
Chapter 35
Chapter 36
Chapter 37
Chapter 38
Chapter 39
Chapter 40
Chapter 41
Chapter 42
Chapter 43
Chapter 44
Chapter 45
Chapter 46
Chapter 47
Chapter 48
Chapter 49
Chapter 50
Chapter 51
Chapter 52
Chapter 5 →
1
“Si vols tornar, oh Israel — diu el Senyor —, torna cap a mi. Si apartes del meu davant les abominacions que tens, i deixes d’anar errant d’un lloc a un altre,
2
llavors podràs jurar per la vida del Senyor amb veritat, amb dret i amb jus-tícia, i les nacions seran beneïdes en el Senyor i en ell es gloriaran.
3
Això diu el Senyor als homes de Judà i de Jerusalem: Prepareu-vos un camp per a vosaltres i no sembreu entre espi-nes.
4
Circumcideu-vos al Senyor, traient el prepuci del vostre cor, homes de Judà i habitants de Jerusalem, no sigui que es-clati com foc el meu enuig i cremi sense que ningú el pugui apagar, per la maldat de les vostres obres.”
5
“Anuncieu-ho a Judà i proclameu-ho a Jerusalem, digueu-los: Toqueu la trompeta pel país, crideu ben fort i di-gueu: Aplegueu-vos i entrem dins les ciutats fortificades.
6
Hisseu bandera per Sió, escapeu, no us atureu, perquè faig venir des del nord un mal, una gran destrucció.
7
Un lleó puja des de la seva boscúria, el destructor de les nacions ja s’ha posat en marxa, surt del seu cau per reduir el teu país a la ruïna; les teves ciutats quedaran enrunades i sense habitants.
8
Per això, vestiu-vos de cilici, planyeu i gemegueu, perquè la ira ardent del Senyor no s’ha apartat de nosaltres.
9
I succeirà, en aquell dia — diu el Senyor —, que defallirà el cor del rei i el cor dels prínceps; els sacerdots quedaran esglaiats, i els profetes, espaordits.”
10
Llavors jo vaig dir: “Ai, Senyor, Déu meu, realment has enganyat del tot aquest poble i Jerusalem dient: ‘tindreu pau”, mentre l’espasa ens penetrava fins a l’ànima.’
11
En aquell temps, el Senyor dirà a aquest poble i a Jerusalem: “Un vent dels rasos abrusadors del desert es gira sobre el meu poble, i no pas per a ventar ni per a porgar.
12
Un vent carregat ve de part meva, i ara jo pronunciaré sentència contra ells.”
13
Mireu, ja puja com els núvols, i els seus carros semblen un huracà; els seus cavalls són més ràpids que les àguiles. Ai de nosaltres! Estem perduts!
14
“Renta el teu cor de maldat, Jerusalem, a fi de ser salvada. Fins quan cova-ràs els teus mals pensaments dintre teu?
15
Una veu avisa des de Dan, i l’infor-tuni s’anuncia des de la muntanya d’Efraïm.
16
Advertiu-ho a les nacions, feu-ho saber a Jerusalem, que arriba l’avant-guarda des d’un país llunyà llançant el seu crit de guerra contra les ciutats de Judà.
17
L’encerclen com els guardians d’un camp, per haver-se rebel·lat contra mi — diu el Senyor.
18
La teva conducta i les teves accions t’han portat tot això; aquesta dolenteria teva, tan amarga, t’ha penetrat al cor.”
19
Ai, entranyes meves, entranyes me-ves! Em fan mal les fibres del cor. El cor em salta dintre meu, no puc callar: ja has sentit, oh ànima meva, el toc de la trom-peta, la cridòria per al combat.
20
S’anuncia desastre sobre desastre, tot el país és devastat. D’improvís són as-solades les meves tendes i, en un instant, els meus pavellons.
21
Fins quan hauré de veure la bandera i sentir el toc de la trompeta?
22
Perquè el meu poble és neci, no em coneixen; són fills insensats, mancats d’enteniment; són llestos per a fer el mal, però són ignorants per a practicar el bé.
23
He mirat cap a la terra i he vist que tot era confusió i caos; cap al cel, i no hi havia claror.
24
He mirat les muntanyes i he vist que tremolaven; tots els turons trontollaven.
25
He mirat i no he vist ningú, i les aus del cel s’havien envolat totes.
26
He mirat i he vist que els camps de conreu eren un erm, i totes les ciutats eren assolades davant del Senyor, da-vant la seva ira ardent.
27
El Senyor ha dit: “El país sencer serà devastat, però no el destruiré totalment.
28
Per això la terra es posarà de dol, i el cel, allà dalt, s’enfosquirà. He parlat i no me’n desdiré; ho he decidit i no em faré enrere.”
29
Al crit dels cavallers i dels arquers fuig tothom de la ciutat; s’amaguen en-tre la boscúria, escalen els cingles; totes les poblacions han estat abandonades, no hi ha quedat ningú.
30
I tu, tota devastada, què faràs? Ni que et vesteixis d’escarlata, ni que et guar-neixis amb joiells d’or, ni que et pintis els ulls amb antimoni, no et servirà de res embellir-te, perquè els teus amants et menyspreen: volen prendre’t la vida.
31
Sí, sento crits com de partera, quei-xes com les d’aquella que infanta per primera vegada; són els crits de la filla de Sió, que mentre gemega estén els braços dient: “Ai de mi, que la meva ànima defalleix davant els assassins!”
← Chapter 3
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 23
Chapter 24
Chapter 25
Chapter 26
Chapter 27
Chapter 28
Chapter 29
Chapter 30
Chapter 31
Chapter 32
Chapter 33
Chapter 34
Chapter 35
Chapter 36
Chapter 37
Chapter 38
Chapter 39
Chapter 40
Chapter 41
Chapter 42
Chapter 43
Chapter 44
Chapter 45
Chapter 46
Chapter 47
Chapter 48
Chapter 49
Chapter 50
Chapter 51
Chapter 52
Chapter 5 →
All chapters:
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52