bible
ra
🌐 Language
English
Español
Français
Deutsch
Português
Italiano
Nederlands
Русский
中文
日本語
한국어
العربية
Türkçe
Tiếng Việt
ไทย
Indonesia
All Languages
Home
/
Catalan
/
Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)
/
Jeremiah 9
Jeremiah 9
Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)
← Chapter 8
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 23
Chapter 24
Chapter 25
Chapter 26
Chapter 27
Chapter 28
Chapter 29
Chapter 30
Chapter 31
Chapter 32
Chapter 33
Chapter 34
Chapter 35
Chapter 36
Chapter 37
Chapter 38
Chapter 39
Chapter 40
Chapter 41
Chapter 42
Chapter 43
Chapter 44
Chapter 45
Chapter 46
Chapter 47
Chapter 48
Chapter 49
Chapter 50
Chapter 51
Chapter 52
Chapter 10 →
1
Oh, si el meu cap fos un dipòsit d’aigües i els meus ulls una font de llàgrimes per a plorar nit i dia els morts de la filla del meu poble!
2
Tant de bo tingués un alberg de vianants en el desert, per deixar el meu poble i marxar-ne lluny! Tots ells són adúlters, una colla de traïdors.
3
“Flexionen la llengua com un arc per llançar mentides, no és pas per la lleialtat que ells predominen en el país, ja que van de mal en pitjor, i a mi no em reconeixen — diu el Senyor.
4
Que cadascú es guardi del seu com-pany i no posi confiança en cap germà; perquè tot germà de segur que enganya, i tot company és un calumniador.
5
Tothom enganya el seu germà, i ningú no diu la veritat; han avesat la seva llen-gua a dir mentides, estan cansats de fer el mal.
6
Tu, Jeremies, habites enmig de l’en-gany; són tan falsaris que no em volen reconèixer — diu el Senyor.”
7
Per tant, el Senyor Totpoderós ha dit això: “Heus aquí que jo els refinaré i els provaré; perquè, com haig de tractar la filla del meu poble?
8
La seva llengua és una sageta mortal, només diuen que mentides; amb la boca parlen de pau amb el proïsme, però dintre seu li preparen una trampa.
9
¿I no els he de castigar per aquestes coses? — diu el Senyor —. D’una nació com aquesta, ¿no es venjarà la meva ànima?”
10
Esclataré en plors i lamentacions per les muntanyes, i em planyeré per les pastures de l’estepa: han estat devasta-des, ja no hi passa ningú, ja no s’hi sent belar el bestiar; des dels ocells del cel fins als animals feréstecs, tots han fugit i s’han escampat.
11
Convertiré Jerusalem en un munt de runes, en un cau de xacals; i les ciutats de Judà, en una desolació, sense cap habitant.
12
Qui és l’home savi que pugui enten-dre això? ¿A qui ha parlat la boca del Senyor, perquè ho pugui anunciar? Per quina raó ha quedat desfet el país, as-solat com un desert, fins al punt que ningú no hi passa?
13
I el Senyor respon: “Perquè van abandonar les lleis que jo havia posat davant seu i no van obeir la meva veu ni es van comportar d’acord amb ella,
14
sinó que han preferit anar darrere l’obstinació del seu cor i darrere els Baals, tal com els van ensenyar els seus pares.”
15
Per això el Senyor Totpoderós, el Déu d’Israel, ha dit: “Mira, jo faré que aquest poble mengi herbes amargues i que begui aigua emmetzinada.
16
Els escamparé entre nacions que ni ells ni els seus pares no han conegut, i enviaré l’espasa darrere d’ells, fins que els destrueixi.”
17
Així ha parlat el Senyor Totpoderós. Reflexioneu i crideu les ploraneres, en-vieu a buscar les més expertes. Feu-les venir!
18
Que s’apressin a alçar un plany sobre nosaltres, a fi que els nostres ulls s’omplin de llàgrimes i les nostres parpelles deixin escolar l’aigua.
19
Perquè se sent un crit planyívol des de Sió: “Com hem quedat destruïts! Quina vergonya tan gran! Fins i tot hem hagut d’abandonar el país! Han destruït les nostres llars!”
20
Per tant, escolteu, dones, el missatge del Senyor, estigueu atentes a la paraula de la seva boca. Ensenyeu a les vostres filles aquesta lamentació, i les unes a les altres aquesta complanta.
21
Perquè la mort s’enfila cap a les nostres finestres, s’ha ficat dintre els nostres casals, extermina els infants dels carrers i els joves de les places.
22
“Tu digues que el Senyor diu això: Els cadàvers humans quedaran estesos com els fems per tota l’extensió dels camps, com els manolls de palla que deixa el segador i que ningú no arre-plega.”
23
Això diu el Senyor: “Que el savi no s’enorgulleixi de la seva saviesa, ni el valent de la seva valentia, ni el ric de la seva riquesa.
24
Qui hagi d’enorgullir-se que ho faci d’això: d’entendre’m i de conèixer-me a mi, que sóc el Senyor, que faig mise-ricòrdia, dret i justícia sobre la terra; perquè em complac en aquestes coses — diu el Senyor.
25
Mireu, vindran dies — diu el Senyor —, que castigaré els circumcisos que són com els incircumcisos:
26
Egipte, Judà, Edom, els fills d’Am-mon i Moab, i tots els qui s’afaiten les temples i viuen al desert; perquè tots els gentils són incircumcisos, i tota la casa d’Israel és incircumcisa de cor.”
← Chapter 8
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 23
Chapter 24
Chapter 25
Chapter 26
Chapter 27
Chapter 28
Chapter 29
Chapter 30
Chapter 31
Chapter 32
Chapter 33
Chapter 34
Chapter 35
Chapter 36
Chapter 37
Chapter 38
Chapter 39
Chapter 40
Chapter 41
Chapter 42
Chapter 43
Chapter 44
Chapter 45
Chapter 46
Chapter 47
Chapter 48
Chapter 49
Chapter 50
Chapter 51
Chapter 52
Chapter 10 →
All chapters:
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52