bible
ra
🌐 Language
English
Español
Français
Deutsch
Português
Italiano
Nederlands
Русский
中文
日本語
한국어
العربية
Türkçe
Tiếng Việt
ไทย
Indonesia
All Languages
Home
/
Catalan
/
Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)
/
Jeremiah 8
Jeremiah 8
Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)
← Chapter 7
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 23
Chapter 24
Chapter 25
Chapter 26
Chapter 27
Chapter 28
Chapter 29
Chapter 30
Chapter 31
Chapter 32
Chapter 33
Chapter 34
Chapter 35
Chapter 36
Chapter 37
Chapter 38
Chapter 39
Chapter 40
Chapter 41
Chapter 42
Chapter 43
Chapter 44
Chapter 45
Chapter 46
Chapter 47
Chapter 48
Chapter 49
Chapter 50
Chapter 51
Chapter 52
Chapter 9 →
1
“En aquell temps — diu el Senyor —, trauran fora dels sepulcres els ossos dels reis de Judà i els dels seus prínceps, els dels sacerdots i els dels profetes, i els dels ciutadans de Jerusalem,
2
i els escamparan sota el sol i la lluna, i sota tot l’estol de cossos celestials que ells havien estimat i adorat, aquells que ells seguien i consultaven, als quals do-naven culte; i no seran recollits ni en-terrats, sinó que quedaran com a fems sobre la superfície de la terra.
3
I la mort serà més desitjable que la vida per als qui hagin sobreviscut d’a-questa família perversa, en aquells llocs on els hauré dispersat — ha dit el Senyor Totpoderós.”
4
“I els diràs: Això diu el Senyor: Si algú cau, no s’aixeca? Si algú es desen-camina, no torna enrere?
5
Per què, doncs, s’ha desviat aquest poble de Jerusalem amb una apostasia permanent? S’han aferrat a l’engany i es neguen a tornar enrere!
6
He escoltat amb atenció i no és correc-te el que diuen. No he sentit ningú que es penedeixi de la seva maldat i digui: ‘Què he fet?’ Cadascú tira pel seu camí, com un cavall desbocat en plena batalla.
7
La cigonya, en el cel, coneix la seva estació; la tórtora, l’oreneta i la grua observen l’època del seu retorn; però el meu poble no reconeix les normes del Senyor.
8
¿Com podeu dir: Nosaltres som savis i tenim la llei del Senyor, quan, de fet, la ploma enganyosa dels escribes l’ha canviada en mentida?
9
Els savis cauran avergonyits, seran abatuts i atrapats. On és la seva saviesa, si han rebutjat la meva paraula?
10
Per això donaré les seves dones als forasters, els seus camps a conqueri-dors; perquè, des del més petit fins al més gran, tots busquen només el guany injust; i, des del profeta fins al sacerdot, tots practiquen l’engany.
11
Guareixen la ferida del meu poble a la lleugera i diuen: «Pau, pau!», quan no hi ha pau!
12
¿S’han avergonyit, quan han comès abominacions? Ben cert que no s’aver-gonyeixen de res, ni tan sols coneixen el rubor. Per això cauran igual que els altres; quan jo els visiti seran abatuts — ha dit el Senyor.”
13
“Faré una collita total amb ells — diu el Senyor —; no quedaran raïms a la vinya ni figues a la figuera, i el seu fullatge quedarà marcit; han perdut el que els havia concedit.”
14
Per què ens estem quiets? Reunim-nos i entrem a les ciutats fortificades i morim-nos, ja que el Senyor, el nostre Déu, ens ha destinat a la mort i ens ha fet beure aigües amargues, perquè hem pecat contra el Senyor
15
Esperàvem el benestar, però res no ens va bé; el dia del remei, i aquí tenim el terror.
16
Des de Dan se sent el bufec dels seus cavalls. El fort renill de la seva cava-lleria fa retrunyir tota la terra. Arriben i devoren el país amb tot el que conté, la ciutat i els qui hi habiten.
17
“Mireu, faré que us ataquin serpents i escurçons, contra les quals no hi valen encanteris, i us picaran — ha dit el Senyor.”
18
El meu goig és una aflicció, el meu cor defalleix dintre meu!
19
Se sent el crit d’angoixa de la filla del meu poble des d’una terra molt llunyana: “El Senyor, ja no és a Sió? El seu rei, ja no hi habita?” “Per què m’han irritat amb les seves imatges, amb les seves vanitats estran-geres?”
20
Ha passat la collita, s’ha acabat l’es-tiu, i no hi ha hagut salvació per a nos-altres.
21
Estic sofrint pel patiment del meu poble, m’aclapara la tristesa, l’espant s’ha apoderat de mi.
22
¿No hi ha bàlsam a Galaad; ¿No hi ha allí cap metge? Com és, doncs, que no arriba el remei per a la filla del meu poble?
← Chapter 7
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 23
Chapter 24
Chapter 25
Chapter 26
Chapter 27
Chapter 28
Chapter 29
Chapter 30
Chapter 31
Chapter 32
Chapter 33
Chapter 34
Chapter 35
Chapter 36
Chapter 37
Chapter 38
Chapter 39
Chapter 40
Chapter 41
Chapter 42
Chapter 43
Chapter 44
Chapter 45
Chapter 46
Chapter 47
Chapter 48
Chapter 49
Chapter 50
Chapter 51
Chapter 52
Chapter 9 →
All chapters:
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52