bible
ra
🌐 Language
English
Español
Français
Deutsch
Português
Italiano
Nederlands
Русский
中文
日本語
한국어
العربية
Türkçe
Tiếng Việt
ไทย
Indonesia
All Languages
Home
/
Catalan
/
Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)
/
Jeremiah 36
Jeremiah 36
Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)
← Chapter 35
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 23
Chapter 24
Chapter 25
Chapter 26
Chapter 27
Chapter 28
Chapter 29
Chapter 30
Chapter 31
Chapter 32
Chapter 33
Chapter 34
Chapter 35
Chapter 36
Chapter 37
Chapter 38
Chapter 39
Chapter 40
Chapter 41
Chapter 42
Chapter 43
Chapter 44
Chapter 45
Chapter 46
Chapter 47
Chapter 48
Chapter 49
Chapter 50
Chapter 51
Chapter 52
Chapter 37 →
1
L’any quart de Joiaquim, fill de Josies, rei de Judà, s’esde-vingué que la paraula del Senyor fou adreçada a Jeremies en aquests termes:
2
“Pren un rotlle d’escriptura i registra-hi tots els oracles que t’he comunicat sobre Israel, sobre Judà i sobre totes les nacions des del dia que vaig començar a parlar-te, des dels temps de Josies fins avui.
3
Potser així la gent de Judà s’adonarà del gran mal que em proposo d’enviar-los i cada un d’ells rectificarà la seva mala conducta, i jo podré perdonar la seva maldat i el seu pecat.”
4
Llavors Jeremies va cridar Baruc, fill de Nerià, i sota del seu dictat, Baruc va escriure en el rotlle tots els oracles que el Senyor havia inspirat a Jeremies.
5
Després Jeremies va manar a Baruc: “Jo estic detingut i no puc anar al temple del Senyor;
6
per tant, hi aniràs tu i hi llegiràs els oracles del Senyor que has escrit en aquest rotlle sota el meu dictat, de manera que ho senti el poble, en el temple del Senyor, un dia de dejuni. Ho llegiràs també davant de tots el de Judà que vénen d’altres ciutats.
7
Potser així presentaran la seva súplica davant del Senyor i cadascun d’ells es farà enrere del seu mal camí; perquè és molt gran la ira i la còlera amb què el Senyor ha amenaçat aquest poble.”
8
Baruc, fill de Nerià, va complir el que li havia manat el profeta Jeremies, i llegí en el temple del Senyor el rotlle dels oracles del Senyor.
9
Fou el cas que el mes novè de l’any cinquè de Joiaquim, fill de Josies, rei de Judà, es va decretar un dejuni davant el Senyor per a tota la gent de Jerusalem i per a tothom qui acudia a Jerusalem des de les ciutats de Judà.
10
Va ser llavors que Baruc va llegir el rotlle de les profecies de Jeremies en el temple del Senyor, a la sala de Guemariahu, fill de Xafan, el secretari, a la galeria superior, a l’entrada del portal Nou del temple del Senyor, davant de tot el poble.
11
I quan Micàiehu, fill de Guemariahu, fill de Xafan, hagué sentit llegir totes les paraules del Senyor,
12
va baixar al palau reial, a la sala del secretari, on eren reunits tots els diri-gents: Elixamà, el secretari, Delaiahu, fill de Xemaiahu, Elnatan, fill d’Acbor, Guemariahu, fill de Xafan, i Sidquiahu, fill de Hananiahu, amb tots els altres dirigents.
13
I Micàiehu els va contar totes les paraules que havia sentit quan Baruc va llegir el rotlle davant de tot el poble.
14
Llavors tots els dirigents van enviar Jehudí, fill de Netaniahu, amb Xelemiahu, fill de Cuixí, que digués a Baruc: “Pren el rotlle que has llegit davant de tot el poble i vine.” Llavors Baruc, fill de Nerià, va agafar el rotlle i va anar on eren reunits.
15
Ells li van dir: “Seu, si et plau, i llegeix això davant nostre.” I Baruc ho va llegir en veu alta.
16
Així que van sentir totes aquelles paraules es van mirar els uns als altres, espantats, i van dir a Baruc: “Cal que informem al rei de tots aquests oracles.”
17
A més, van dir a Baruc: “Explica’ns com has recollit totes aquestes paraules. ¿T’ho va dir ell?”
18
Baruc els digué: “De la seva pròpia boca em dictava ell totes aquestes paraules, i jo les anava escrivint al rotlle amb tinta.”
19
Llavors els dirigents van dir a Baruc: “Vés i amagueu-vos, tu i Jeremies, i que ningú no sàpiga on sou.”
20
Després van anar a trobar el rei a l’atri, deixant el rotlle a la sala del se-cretari Elixamà, i van informar-lo de tot l’afer.
21
Llavors el rei va manar a Jehudí que portés el rotlle, i Jehudí el va anar a buscar a la sala del secretari Elixamà i el va llegir davant del rei i de tots els dirigents que estaven drets al voltant seu.
22
Com que era el mes novè, el rei residia a les estances d’hivern i tenia davant seu un braser encès.
23
Així que Jehudí acabava de llegir tres o quatre columnes, ell les esquinçava amb un estilet d’escriba i les llançava al foc del braser, fins que tot el rotlle va ser consumit en el foc que cremava al braser.
24
Ni el rei ni cap dels seus servidors, que van sentir aquelles paraules, no es van espantar ni es van esquinçar les vestidures.
25
I encara que Elnatan, Delaiahu i Guemariahu van pregar al rei que no cremés el rotlle, ell no se’ls va escoltar.
26
A més, el rei va donar ordres al seu fill Jerahmeel, a Seraiahu, fill d’Azriel, i a Xelamiahu, fill d’Abdeel, perquè de-tinguessin l’escriba Baruc i el profeta Jeremies; però el Senyor els mantingué ocults.
27
Després que el rei hagué destruït al foc el rotlle amb les paraules que Baruc havia escrit sota el dictat del profeta, Jeremies va rebre una revelació del Senyor. Li digué:
28
“Pren un altre rotlle i escriu-hi aquelles mateixes profecies que hi havia en el primer rotlle que va cremar Joiaquim, el rei de Judà.
29
I al mateix Joiaquim, rei de Judà, li diràs això: Aixó diu el Senyor: Tu has cremat aquest rotlle tot dient: Per què hi has escrit: Ben cert que el rei de Babilònia vindrà i devastarà aquesta terra i en farà desaparèixer homes i animals?
30
Per això el Senyor diu referent a Joiaquim, rei de Judà: Cap dels seus descendents no aconseguirà ocupar el setial de David, i el seu cadàver serà llençat fora, sota la calor del dia i el fred de la nit.
31
Castigaré en ell, en la seva descen-dència i en els seus servidors, la seva maldat. Faré caure damunt d’ells i da-munt els habitants de Jerusalem i da-munt la gent de Judà, totes les calami-tats que els he anunciat i que ells no han volgut escoltar.”
32
Llavors Jeremies va prendre un altre rotlle i el va donar a l’escriba Baruc, fill de Nerià, que hi va escriure sota el seu dictat totes les profecies que contenia el llibre que Joiaquim, rei de Judà, havia tirat al foc. A més, hi va afegir moltes altres profecies com aquelles.
← Chapter 35
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 23
Chapter 24
Chapter 25
Chapter 26
Chapter 27
Chapter 28
Chapter 29
Chapter 30
Chapter 31
Chapter 32
Chapter 33
Chapter 34
Chapter 35
Chapter 36
Chapter 37
Chapter 38
Chapter 39
Chapter 40
Chapter 41
Chapter 42
Chapter 43
Chapter 44
Chapter 45
Chapter 46
Chapter 47
Chapter 48
Chapter 49
Chapter 50
Chapter 51
Chapter 52
Chapter 37 →
All chapters:
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52