Jeremiah 44

Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)

← Chapter 43 Jump to: Chapter 45 →

1Missatge que fou adreçat a Je-remies per a tots els jueus que vivien al país d’Egipte, els qui habita-ven a Migdol, a Dafne, a Memfis i a la regió de Patrós, que deia:

2“Això ha dit el Senyor Totpoderós, el Déu d’Israel: Vosaltres heu vist tota la desgràcia que he portat sobre Jerusalem i sobre totes les poblacions de Judà: aquí les teniu, desertes, sense habitants, en-cara avui,

3a causa de la maldat que van cometre per provocar-me a ira anant a cremar encens i donant culte als déus estrangers que ells no havien conegut, ni tampoc vosaltres ni els vostres avantpassats.

4Tot i que jo us he enviat constantment tots els meus servents, els profetes, per dir-vos: No cometeu aquesta acció abominable que jo detesto.

5Però ells no van escoltar ni en van voler fer cas per a penedir-se de la seva maldat ni per a deixar d’oferir encens als déus estrangers.

6Per això es va vessar la meva indig-nació i la meva ira es va encendre contra les ciutats de Judà i els carrers de Jerusalem, que han quedat reduïts a deserts i desolació, com són avui.

7Ara, doncs, el Senyor Totpoderós, el Déu d’Israel, diu això: Per què us feu un mal tan gran contra vosaltres mateixos, provocant l’extermini dels homes, les dones, els joves i els nodrissons d’en-mig del poble de Judà fins al punt que no quedi resta de vosaltres?

8Em provoqueu a ira amb l’obra de les vostres mans, cremant encens als déus estrangers en aquest país d’Egipte on heu vingut com a refugiats, per acabar destruïts i ser motiu d’execració i oprobi entre totes les nacions de la terra.

9¿Us heu oblidat, potser, dels delictes dels vostres avantpassats i de les mal-dats dels reis de Judà i les de les seves dones, de les vostres pròpies maldats i les que les vostres dones han comès al país de Judà i als carrers de Jerusalem?

10Fins al dia d’avui, no s’han penedit ni han tingut temor, ni han observat la meva llei i els meus estatuts que he po-sat davant vostre i davant els vostres avantpassats.

11Per això el Senyor Totpoderós, el Déu d’Israel, ha dit: Mireu, jo em giro contra vosaltres per a mal i per a supri-mir tot el poble de Judà.

12Agafaré, de la resta de Judà, els qui van resoldre d’anar a viure a Egipte, i tots seran eliminats; cauran en el país d’Egipte. Els consumirà l’espasa i la fam: des del més petit fins al més gran moriran per l’espasa i per la fam, i esde-vindran un motiu d’execració, d’horror, de maledicció i d’oprobi.

13Castigaré els qui viuen al país d’E-gipte igual com vaig castigar Jerusalem: amb l’espasa, la fam i la pesta,

14de manera que, d’aquella resta de Judà que van anar a viure com a refu-giats al país d’Egipte, no hi haurà ningú que se n’escapi, ningú que quedi viu per a tornar a la terra de Judà, on tenen tant d’anhel de tornar-hi a viure; no hi tor-naran, llevat d’alguns escàpols.”

15Llavors tots els homes que sabien que les seves dones cremaven encens als déus estrangers, i totes les dones que eren presents, formant una gran assemblea amb tot el poble que habitava al país d’Egipte, a Patrós, van respondre a Jeremies:

16“Sobre això que ens has dit en nom del Senyor, no en volem saber res;

17al contrari, estem disposats a complir exactament la promesa que hem fet d’oferir encens a la Reina del Cel i de vessar-li libacions, com hem vingut fent nosaltres, els nostres avantpassats, els nostres reis i els nostres dignataris a les ciutats de Judà i a les places de Jerusalem. Aleshores teníem abundància d’aliments i érem feliços i no vèiem malaurança.

18Però des que hem deixat d’oferir en-cens a la Reina del Cel i de vessar-li libacions, ens ha mancat de tot i som víctimes de l’espasa i de la fam.

19I si nosaltres, les dones, oferim en-cens i vessem libacions a la Reina del Cel, ¿per ventura ha estat sense el con-sentiment dels nostres marits que li hem preparat coques amb la seva imatge i li hem vessat libacions?”

20Llavors Jeremies es va dirigir a tot el poble, als homes, a les dones i a tota la gent que li havia contestat d’aquella manera, i els digué:

21“¿Creieu que el Senyor no ha recor-dat o no ha pensat en l’encens que cre-màveu a les ciutats de Judà i a les places de Jerusalem, vosaltres, els vostres avantpassats, els vostre reis i magnats, amb tot el poble del país?

22El Senyor no ha pogut resistir més, davant la maldat de les vostres obres, davant les abominacions que cometíeu; per això el vostre país s’ha convertit en una ruïna, en motiu d’estupor i de male-dicció, completament deshabitat, com és avui.

23Us ha vingut aquesta calamitat, com avui és evident, perquè heu cremat encens i heu pecat contra el Senyor; perquè no heu escoltat la veu del Senyor i no heu seguit la seva llei, els seus preceptes i els seus testimonis.”

24A més, Jeremies va dir a tot el poble i a totes aquelles dones: “Escolteu la paraula del Senyor, tots els jueus que residiu al país d’Egipte:

25Això diu el Senyor Totpoderós, el Déu d’Israel: Vosaltres i les vostres do-nes us heu compromès de paraula i ho heu confirmat amb els fets quan heu dit: ‘Nosaltres complirem exactament els vots que hem fet de cremar encens i vessar libacions a la Reina del Cel.’ Doncs bé, seguiu mantenint les vostres prometences i complint els vostres vots;

26però tingueu en compte la paraula del Senyor, tots els jueus que residiu al país d’Egipte: Jo he jurat pel meu gran nom — diu el Senyor —, que cap persona de Judà no tornarà a invocar el meu nom en tota la terra d’Egipte dient: Per la vida del Senyor etern!

27Mireu, jo em mantinc vigilant sobre ells per a mal, i no pas per a bé, i tots els homes de Judà que són al país d’Egipte seran consumits per l’espasa i la fam fins que siguin exterminats del tot.

28I aquells qui puguin escapar de l’espasa tornaran del país d’Egipte a la terra de Judà, si bé seran ben pocs; men-tre que la resta de Judà que ha vingut a refugiar-se al país d’Egipte podrà com-provar quina paraula es confirmarà, si la meva o la seva.

29Aquest serà el senyal — diu el Senyor —, que jo us castigaré en aquest lloc, a fi que sapigueu del cert que es compliran les meves amenaces de dissort contra vosaltres.

30Això ha dit el Senyor: Jo lliuraré al faraó Hofrà, rei d’Egipte, en mans dels seus enemics i en mans dels qui el volen matar, com vaig lliurar Sedecies, rei de Judà, en mans de Nabucodonosor, rei de Babilònia, l’enemic que el volia matar.”

← Chapter 43 Jump to: Chapter 45 →