bible
ra
🌐 Language
English
Español
Français
Deutsch
Português
Italiano
Nederlands
Русский
中文
日本語
한국어
العربية
Türkçe
Tiếng Việt
ไทย
Indonesia
All Languages
Home
/
Catalan
/
Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)
/
Jeremiah 46
Jeremiah 46
Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)
← Chapter 45
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 23
Chapter 24
Chapter 25
Chapter 26
Chapter 27
Chapter 28
Chapter 29
Chapter 30
Chapter 31
Chapter 32
Chapter 33
Chapter 34
Chapter 35
Chapter 36
Chapter 37
Chapter 38
Chapter 39
Chapter 40
Chapter 41
Chapter 42
Chapter 43
Chapter 44
Chapter 45
Chapter 46
Chapter 47
Chapter 48
Chapter 49
Chapter 50
Chapter 51
Chapter 52
Chapter 47 →
1
Revelació, de part del Senyor, que fou adreçada al profeta Jeremies referent a les nacions.
2
Per a Egipte: Sobre l’exèrcit del faraó Necó, rei d’Egipte, que era acampat vora el riu Eufrates, a Carquemix, i que fou vençut per Nabucodonosor, rei de Babilònia, l’any quart de Joiaquim, fill de Josies, rei de Judà.
3
Prepareu escut i rodella i llanceu-vos al combat!
4
Enganxeu els cavalls i munteu, vosaltres, els combatents! Poseu-vos els elms i arrenglereu-vos! Poliu les llances i revestiu-vos les cuirasses!
5
Com és que els veig espaordits i re-culant? Els seus herois són derrotats i fugen a la desbandada, sense mirar enre-re; el terror impera arreu — diu el Senyor.
6
Els més ràpids no poden fugir, ni es-capar-se els més valents. Al nord, vora el riu Eufrates, ensopeguen i cauen!
7
Qui és aquest que es desborda com el Nil, amb les aigües impetuoses com riuades?
8
És Egipte; es desborda com el Nil i com riuades d’aigües violentes, i diu: “Pujaré, cobriré la terra, destruiré les ciutats i els qui hi habiten!
9
Que avanci la cavalleria! Que els carros ataquin amb fúria! Que surtin els valents de Cuix i de Put que empunyen l’escut, la gent de Lud, que tiben l’arc!
10
Aquest és un dia per al Senyor, Déu dels exèrcits, un dia de revenja per a venjar-se dels seus enemics; i l’espasa devorarà i es sadollarà, s’embriagarà amb la seva sang, perquè és un sacrifici per al Senyor, Déu dels exèrcits, en terres del nord, prop del riu Eufrates.
11
Puja a Galaad a buscar bàlsam, verge, filla d’Egipte! En va multiplicaràs els remeis: res no podrà curar-te!
12
Les nacions ja coneixen la teva ignomínia, els teus clams han omplert la terra, perquè els guerrers ensopeguen l’un contra l’altre i cauen tots dos plegats.”
13
Revelació que el Senyor va comuni-car al profeta Jeremies sobre l’arribada de Nabucodonosor, rei de Babilònia, que vindria per a assolar el país d’Egipte:
14
“Anuncieu-ho a Egipte, proclameu-ho a Migdol, feu-ho saber a Menfis i a Dafne. Crideu: Alça’t i prepara’t, que l’espasa devasta al teu entorn!
15
Com és que han caigut per terra els teus forçuts? No han pogut resistir, perquè el Senyor els ha envestit.
16
Ell ha fet que una munió ensope-guessin i caiguessin l’un sobre l’altre, i es diuen: Alcem-nos i tornem al nostre poble, allà on hem nascut, lluny de l’es-pasa irresistible!
17
Criden allà: Faraó, rei d’Egipte, molt de soroll i una pèrdua de temps!
18
Per vida meva, diu el Sobirà, el qui du per nom «Senyor Totpoderós», juro que com s’alça el Tabor entre les mun-tanyes, com el Carmel arran del mar, així vindrà.
19
Prepara’t estris de transhumans, filla sedentària d’Egipte, perquè Memfis es-devindrà una desolació, terra devastada, sense habitants.
20
Egipte és una vedella magnífica, però s’acosta el tàvec del nord, que ja se li ve al damunt.
21
Els mateixos mercenaris que té a dins són com vedells d’estable, que també es giren d’esquena: fugen plegats sense aturar-se, perquè els ha caigut da-munt el dia de la seva desgràcia, el temps del seu càstig.
22
La seva remor s’escamparà com el xiulet d’una serp, perquè s’acostaran en formació de combat, vindran amb des-trals, com els qui tallen arbres.
23
Abatran el seu bosc — diu el Senyor — encara que sigui impenetrable, ja que són més nombrosos que les llagostes, que no es poden comptar.
24
Serà avergonyida, la filla d’Egipte; serà lliurada en mans del poble del nord.
25
El Senyor Totpoderós, el Déu d’Is-rael, ha dit: Mireu, jo castigaré Amon, el déu de Tebes, i el faraó. L’Egipte amb els seus déus i els seus reis, el faraó i els qui confien en ell.
26
I els lliuraré en mans d’aquells qui els volen matar, en mans de Nabucodo-nosor, rei de Babilònia, i en mans dels seus servidors. Però després Egipte tor-narà a ser habitat com en els temps anteriors — diu el Senyor.
27
Però tu no tinguis por, servent meu Jacob, no t’espantis, Israel, perquè jo et deslliuraré de la terra llunyana, i des-lliuraré la teva descendència del país de l’exili. I Jacob tornarà per viure en pau i tranquil, sense que ningú l’inquieti.
28
Tu no temis, servent meu Jacob — diu el Senyor —, perquè jo sóc amb tu; exter-minaré totes les nacions per on t’he dispersat, però a tu no et faré desapa-rèixer del tot, sinó que et castigaré amb moderació, perquè no et puc disculpar.”
← Chapter 45
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 23
Chapter 24
Chapter 25
Chapter 26
Chapter 27
Chapter 28
Chapter 29
Chapter 30
Chapter 31
Chapter 32
Chapter 33
Chapter 34
Chapter 35
Chapter 36
Chapter 37
Chapter 38
Chapter 39
Chapter 40
Chapter 41
Chapter 42
Chapter 43
Chapter 44
Chapter 45
Chapter 46
Chapter 47
Chapter 48
Chapter 49
Chapter 50
Chapter 51
Chapter 52
Chapter 47 →
All chapters:
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52