bible
ra
🌐 Language
English
Español
Français
Deutsch
Português
Italiano
Nederlands
Русский
中文
日本語
한국어
العربية
Türkçe
Tiếng Việt
ไทย
Indonesia
All Languages
Home
/
Catalan
/
Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)
/
Jeremiah 3
Jeremiah 3
Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)
← Chapter 2
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 23
Chapter 24
Chapter 25
Chapter 26
Chapter 27
Chapter 28
Chapter 29
Chapter 30
Chapter 31
Chapter 32
Chapter 33
Chapter 34
Chapter 35
Chapter 36
Chapter 37
Chapter 38
Chapter 39
Chapter 40
Chapter 41
Chapter 42
Chapter 43
Chapter 44
Chapter 45
Chapter 46
Chapter 47
Chapter 48
Chapter 49
Chapter 50
Chapter 51
Chapter 52
Chapter 4 →
1
S’acostuma a dir: “Quan un home repudia la seva muller i ella se’n va del seu costat i es casa amb un altre, podrà el primer marit tornar a ella? ¿No seria com una profanació per a tot el país? En canvi, tu has fornicat amb nombrosos amants; i tot i així, vols tor-nar a mi? — diu el Senyor.
2
Alça la vista cap als turons i mira: En quin lloc no t’has prostituït? T’has as-segut al costat dels camins, com un beduí al desert, esperant-los; i amb les teves fornicacions i les teves maldats has contaminat el país.
3
Per això han estat retingudes les ai-gües i no han vingut les pluges de tar-dor. Però tu ets descarada com una ra-mera i no vols avergonyir-te’n.
4
I encara clames a mi: ‘Pare meu, tu ets el company de la meva joventut!
5
Estaràs sempre enfadat? Retindràs l’enuig per sempre?’ És així com parles, però segueixes fent tant de mal com pots.”
6
En temps del rei Josies, el Senyor em digué: “¿Has vist el que ha fet l’apòstata Israel? Ha pujat a tots els turons elevats i allà, sota tot arbre frondós, s’ha prostituït.
7
Jo pensava: Després d’haver fet tot això, tornarà a mi; però no va tornar. I això ho veié la seva germana, la des-lleial Judà.
8
Aquesta havia vist que jo havia repu-diat l’apòstata Israel per haver comès adulteri i que li havia donat carta de divorci; amb tot, la pèrfida Judà no va tenir por, sinó que també va anar a fornicar.
9
I succeí que, per la seva lleugeresa a fornicar, el país va quedar contaminat, ja que va cometre adulteri adorant la pedra i la fusta.
10
Malgrat tot això, la seva germana, la pèrfida Judà, no ha tornat a mi sincerament, ni de cor, sinó fingidament.” Això ha dit el Senyor.
11
El Senyor em digué: “L’apòstata Is-rael resulta innocent comparada amb la deslleial Judà.
12
Vés, doncs, i proclama aquestes pa-raules de cara al nord: Torna, apòstata Israel — diu el Senyor. No us miraré amb cara d’enfadat, perquè sóc compassiu — ha dit el Senyor —, no guardo rancúnia permanent.
13
Reconeix, almenys, la teva culpa, perquè t’has rebel·lat contra el Senyor, el teu Déu, i has prodigat les teves tro-bades amb els estrangers sota tot arbre frondós i no has escoltat la meva veu.” Ho diu el Senyor.
14
“Convertiu-vos, fills apòstates — diu el Senyor —, perquè jo sóc el vostre amo i us prendré, un de cada ciutat i dos de cada família, i us portaré a Sió.
15
I us donaré pastors del meu grat, que us pasturin amb seny i coneixement.
16
I quan us multipliqueu i creixeu en la terra, aquells dies — diu el Senyor — ja no es parlarà més de l’arca de l’aliança del Senyor; no hi pensaran més, no se’n recordaran, no l’enyoraran i no en faran cap més.
17
En aquell temps Jerusalem serà anomenada «Tron del Senyor», i totes les nacions s’hi incorporaran en el nom del seu Senyor, i no continuaran en l’obsti-nació del seu cor depravat.
18
Llavors la casa de Judà caminarà amb la casa d’Israel, i vindran juntes des del país del nord cap a la terra que vaig donar en heretatge als vostres avant-passats.
19
“Jo em preguntava: Com t’inclouré entre els meus fills i et donaré la terra deliciosa, la més excel·lent heretat de les nacions? I vaig dir: Em direu ‘Pare meu’ i ja no deixareu de seguir-me.
20
Però, igual que una dona que és des-lleial al seu marit, així em vas ser des-lleial, casa d’Israel — diu el Senyor.
21
Un clam s’ha sentit pels turons, planys i súpliques dels fills d’Israel; perquè han esgarriat la seva ruta, han oblidat el Senyor, el seu Déu.
22
Torneu, fills esgarriats; jo remeiaré les vostres apostasies.” Aquí ens tens, venim a tu, perquè tu ets el Senyor, el nostre Déu.
23
Realment, els turons i el tumult de dalt les muntanyes eren un engany; ben cert que en el Senyor, el nostre Déu, és on es troba la salvació d’Israel.
24
La ignomínia ha consumit el treball dels nostres pares des de la nostra joventut: els seus ramats d’ovelles i vaques, els seus fills i les seves filles.
25
Ajaguem-nos en la nostra ignomínia i que ens cobreixi la nostra vergonya! Perquè hem pecat contra el Senyor, el nostre Déu, nosaltres i els nostres pares, des de la joventut fins al dia d’avui, i no hem escoltat la veu del Senyor, el nostre Déu.
← Chapter 2
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 23
Chapter 24
Chapter 25
Chapter 26
Chapter 27
Chapter 28
Chapter 29
Chapter 30
Chapter 31
Chapter 32
Chapter 33
Chapter 34
Chapter 35
Chapter 36
Chapter 37
Chapter 38
Chapter 39
Chapter 40
Chapter 41
Chapter 42
Chapter 43
Chapter 44
Chapter 45
Chapter 46
Chapter 47
Chapter 48
Chapter 49
Chapter 50
Chapter 51
Chapter 52
Chapter 4 →
All chapters:
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52